No existeixen fets, només interpretacions, alertava Friedrich Nietzsche allà pel segle dinou. Tot depèn del ‘color del cristal con que se mira’. En la conjunció astrofísica del 12 d’agost passat, vam veure amb ulleres ISO.12312-2 com la taciturna Lluna eclipsava el rei Sol. Tota una lliçó d’humilitat per a qui ho sàpiga veure. En l’edició del 13 d’agost, LaMAÑANA se’n feia ressò amb macro-fotografia a doble pàgina, d’una panoràmica de la ciutat sota el titular, ‘I Lleida va enfosquir’. I és que la foscor només és deliciosa quan no està prohibida, sinó provisionalment alliberada de malvestats. És a dir, quan la foscor és alçada contra la llum per a que sorgeixi una acció neutralitzadora. No sé si m’explico, diria l’alcalde Larrosa defensant Torre Salses entre Pinto i Valdemoro, vull dir, entre La Bordeta i Els Magraners. O el Raymond Chandler d’‘El somni etern’, millor dit, el detectiu Philip Marlowe entre calada i calada, ‘Malgrat tot, el que vull és trencar aquesta atmosfera de planeta mort’. I parlant de pel·lis ‘noir’, vostè farà bé de no perdre’s un film singular estrenat aquests dies, ‘El síndrome de Rembrandt’. Tracta de la conjunció Ciència i Art, o quan la degradació física afecta el quadre ‘Un ancià en una butaca’ del tèrbol neerlandès. Compte, però, no caure al costat obscur de la galàxia. ¡Que la Humilitat t’acompanyi!
Sessió: No iniciada
