Hongria manté el veto a les converses amb Ucraïna malgrat el desbloqueig de fons anunciat aquest dimecres per la Comissió i que permet a Budapest accedir a 10.200 milions d’euros del Fons de Cohesió. En una atenció als mitjans prèvia al Consell Europeu que se celebra aquest dijous i divendres a Brussel·les, el primer ministra hongarès, Viktor Orbán, ha manifestat que les converses formals per negociar l’adhesió d’Ucraïna “no poden començar”. “La Comissió ha marcat set condicions [per a l’adhesió], i en la seva darrera avaluació n’hi ha tres que no es compleixen”, ha defensat el dirigent. “No hi ha raons per discutir res; hi tornarem quan els criteris es compleixin”, ha afegit.
En la mateixa línia, el dirigent hongarès manté la seva posició sobre el finançament a Ucraïna. La Unió pretén destinar 50.000 milions d’euros a Kíiv, tot i que Hongria opina que aquesta ajuda ha d’estar desvinculada del pressupost comunitari. “Si volem entregar més diners, ens hauríem de moure fora del pressupost”, ha apuntat.
Encara sobre aquesta qüestió, Orbán ha assegurat que el suport a curt termini a Ucraïna està garantit i ha destacat que “no hi ha pressa” per decidir sobre l’ajuda a Kíiv en el llarg termini.
En un intent dels líders europeus de fer canviar d’opinió al líder hongarès, Orbán celebrarà un esmorzar de treball aquest mateix dijous amb el canceller alemany, Olaf Scholz; el president francès, Emmanuel Macron; el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.
Rèplica de la resta d’estats
Durant el torn d’arribades, han estat diverses els líders i caps d’estat de la Unió Europea que s’han mostrat contraris a la postura d’Orbán i han defensat la necessitat de continuar donant suport a Ucraïna en l’àmbit financer, militar i d’adhesió. “Cal mostrar la nostra unitat; la situació a Ucraïna és difícil i hem de ser decisius”, ha manifestat el primer ministre finlandès, Petteri Orpo.
En termes similars s’ha expressat el líder irlandès, Leo Varadkar, qui ha subratllat la necessitat d’actuar de forma unida i enviar “un missatge molt clar a Putin”. “Ucraïna no podrà continuar lluitant, i si no té el nostre suport i els dels Estats Units, Putin guanyarà i les conseqüències afectaran a tot el món”, ha manifestat.
Per la seva banda, el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ha qualificat de “crucial” el fet que avui s’arribi a tenir un posicionament sobre Ucraïna, tant pel que fa a l’adhesió com pel suport financer. En aquest sentit, Rutte confia que els estats adoptin una decisió unànime, amb Orbán inclòs. “Ho hem fet altres vegades […] i treballarem per arribar-hi”, ha resumit.
Dubtes amb Hongria
A diferència de l’opinió dels Països Baixos, altres líders com la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, ha reconegut que no se sent optimista de cara a les converses sobre Ucraïna en el marc de la cimera europea.
Al mateix torn, el president de Lituània, Gitanas Nausèda, ha recordat a Hongria que “no pot abusar” del principi d’unanimitat i per fer saltar acords i ha advertit que, si no s’arriba a un consens, cada cop més veus qüestionaran al funcionament de la Unió Europea.
