Com ha dit l’alcalde Fèlix Larrosa, “per fi ha arribat el dia”. El dia de retre un homenatge a Joaquim Ureña, “el gran renovador de l’aquarel·la a Espanya”, en paraules ben trobades del mateix alcalde. El pregó de Festa Major d’enguany va ser, efectivament, un homenatge de Lleida a Joaquim Ureña, una “forma d’agraïment de la ciutat” a una persona que l’únic defecte que té, segons va dir un crític d’art del diari ABC, és el seu excessiu amor per Lleida. Després de molts tombs, “sempre tornava a Lleida”, va dir un Ureña emocionat. Com si pintés ràpidament una aquarel·la, Ureña va enaltir el Morera, la Fira de Titelles, l’extingit Festival de cinema llatinoamericà i també va recordar Joan Manuel Nadal. No va faltar la pinzellada crítica pels arbres sense podar que impedeixen que pugui pintar la vida de la Rambla des del seu estudi. Ureña ha deixat escapar l’oportunitat de reivindicar també el retoc de la denominació de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol per la més adequada d’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. L’art municipal és un gènere inexistent. A veure si ara, Joaquim, que portes força medalles, et fan cas.