Una tesi reflecteix que la majoria dels videoclips considerats ‘dominants’, és a dir, més vistos al món, estan basats en components agressius, tenen un contingut sexual evident o promouen el culte a les drogues i als diners.
Tenint en compte que el videoclip és “una font d’influència cultural i ideològica”, entre els joves principalment, l’estudi destaca la importància negativa dels missatges que transmeten els de més èxit. La investigació va més enllà i considera que, tot i que el masclisme i la cosificació del cos de la dona és una tendència en la publicitat del segle XXI, als videoclips passa el mateix amb els homes.
Més problemàtic és, si és possible, que gairebé la meitat facin apologia a les drogues amb una clara promoció a una visió escapista de la vida. Entre els artistes analitzats apareixen grans estrelles com Rihanna, Katy Perry, Jennifer Lopez, Britney Spears o Pitbull, entre d’altres.
En fi, tota aquella nòmina de cantants comercials sense consciència de la crisi ni de les desigualtats socials. No hagués estat de més que aquest mateix estudi s’hagués centrat en altres propostes de més qualitat, sens dubte, i amb un compromís de fe cega cap a una creença que porta la devoció pel rock’n’roll com a estendard.
Tenint en compte que el videoclip és el producte cultural que té més públic, és obvi que les bieles per les quals es mouen els interessos de consum vagin des de l’hipòcrita fins a l’inconscient. Estem portant a un punt en aquesta maleïda societat que tot es mira amb lupa.
La prima línia que separa el bé del mal es confon i no ens queda cap altra que ‘tragar sin escupir’ si pretenem seguir al peu del canó. L’actitud rebel ens porta a no ‘comulgar con ruedas de molino’ i, tenint clar quin és el joc que ens toca en la nostra existència vital, mostrar un somriure burlesc a tanta misèria moral alhora que evoquem a Siniestro Total cantant allò de “hermano bebe que la vida es breve”… Oh yeah!
