Com es ‘coordina’ un barri de les característiques de Cappont?
Fa més de vuit anys que estem a la Junta Directiva. És cert que hi ha temporades més crítiques, però és un barri que no és polèmic i no té mals de cap. Com a associació veïnal som molt reivindicatives; el nostre lema ja ho diu “Lluitem pel barri”. Estem obertes a tothom quan venen a demanar-nos ni que sigui que en un carrer volen més llum.
I la gent s’implica?
Quan una persona té un problema, te l’explica i desapareix. Però això crec que passa a qualsevol barri. A les associacions de veïns només s’hi va a fer les activitats, la gent que no les fa, no es fa sòcia de l’entitat. Així que com a tal, la gent no s’implica en els problemes que no siguin els seus.
Els presidents de Ciutat Jardí i Pardinyes van afirmar que costa que la gent entri a les juntes. Passa el mateix al barri de Cappont?
Sí. És cert que aquest any hi ha hagut un canvi i hi ha gent que ens ajuda a dur a terme activitats. Per això, hem creat com una Vocalia de Voluntàries, i ho dic en femení, perquè sempre són dones, que ens ajuden en el que calgui. Però no volen donar cap passa endavant.
Quins són els ‘grans’ reptes als quals s’enfronta el barri?
Ens agradaria que fos, com sempre diem, un barri per a tothom. Per què? A Cappont hi conviuen fins a 17 cultures. Això que vol dir? Que són 17 cultures que compren, viuen, estudien al barri, i voldríem que la gent les acceptés i ens les féssim nostres. Així els podríem ensenyar la nostra cultura i la nostra llengua.
Alguna idea per aconseguir-ho?
El curs que ve, a banda de les activitats que farem, volem oferir amb Òmnium Cultural cursos de català. Pels nouvinguts, pels catalans i per la gent castellana que no en sap. Entre els cursos en farem d’adaptats per a dones, ja que és cert que els homes tenen una mica més de fluïdesa, però elles no. Això permetrà que quan vagin a comprar, per exemple, no ho hagin de fer acompanyades dels infants, perquè estan ‘aïllades’.
Algun altre repte?
Volem que Cappont sigui pioner en modernitat. Nosaltres vam ser el primer a tenir un bosc urbà quan Àngel Ros era l’alcalde i volem continuar al capdavant. Els Camps Elisis són un altre repte, però sembla que ja s’estan complint els objectius. Volem que siguin un ventall d’oxigen, no només per Cappont, sinó que per tota Lleida. A vegades ens molesta que només els coneguin per la festa, però ens agradaria que es polís i fos un referent a Lleida i, per què no, a Catalunya. I, ja seria la repera que l’Antorxa es reformés i pogués ser usat per la ciutadania, perquè està en desús.
Parlant dels Camps Elisis, està a favor del projecte per fer del Xalet un espai de lectura?
Sí, perquè això ja ho vam treballar amb l’anterior govern, sobre com volíem el Palau de Vidre i amb l’actual hem treballat el Xalet. Estem totalment d’acord que es faci així. El que no volem és que es facin activitats nocturnes espatllarien l’espai.
Hi ha hagut queixes de veïns per les baralles entre la gent que dorm als pàrquings dels pavellons firals. Com ho valora?
Jo, no vull posar la mà al foc per ningú, però això és un ‘bulo’ i són situacions aïllades que podrien passar també a Prat de la Riba o Rambla Ferran. No es pot dir que sigui un punt fosc. Ho treballem sempre amb la Urbana i els Mossos. Quan algun veí es queixa ho parlem amb la Urbana i ho solucionen.
Cappont ha posat èmfasi a la lluita feminista i té l’única associació veïnal que anomena abans les “veïnes” que els “veïns”. Volen liderar aquest moviment social?
Sí. Hem modificat els estatuts fa uns mesos per realitzar aquest canvi. A més, hem reactivat la Vocalia de la Dona, una entitat que té gairebé els mateixos anys que l’AV, però durant un temps va estar inactiva. La nostra junta, però, la va reactivar. És un espai obert a les dones del barri i on fomentem l’empoderament femení de la dona a Cappont amb activitats, formació, prevenció de la violència masclista. També serveix d’espai de trobada per conversar, intercanviar experiències i, en definitiva, caminar juntes cap a la igualtat de la dona.
Com és conviure amb dos campus universitaris? Hi ha bona relació amb la UdL?
Estem en contacte constant amb ella. I des de fa uns anys participem també de la seva festa. Àngel Ros ens va sol·licitar que donéssim permís per la festa i nosaltres vam accedir des del primer moment, ja que també hem estat joves. (Riu). Des de l’organització ens porten tot el que faran i ho tenen totalment controlat. Agraïm que la UdL estigui al barri i ens doni, precisament, un toc de modernitat. I també valorem que els joves s’apropin a l’associació.
Abans parlàvem de reptes. Però què és el que vostè vol per al barri?
M’agradaria que el nostre barri tingui un centre de dia per a la gent gran. I lluitarem perquè el paer en cap, Fèlix Larrosa, ens escolti i faci tot el possible perquè així sigui. Espai n’hi ha, o al mercat municipal o on actualment hi ha el CAP, aprofitant que aquest anirà per allà el Decathlon.
I què hi diu la Paeria?
A l’alcalde no li ha desagradat la idea. Hi va haver una altra entitat que va recollir firmes perquè no es traslladi el CAP, ja que estarà massa lluny, diuen, però també ho està per altra gent que s’ha de traslladar ara. I al nou espai hi haurà més serveis que ara. Però el barri necessita un espai per a la gent gran.
I com és conviure amb una altra entitat veïnal?
Això els hi pregunto a ells. Nosaltres podem entendre que es faci una associació per manca de diàleg, però no és el cas. No s’ha creat per reivindicar coses del barri, només s’ha creat per anar en contra de l’oratori. Que tinguin molta sort.
