Les persones volem estar sanes. A ningú li agrada agafar malalties. Els governs no sols han d’oferir assistència sanitària de qualitat, equitativa, a l’abast de tothom, sinó també realitzar activitats preventives i de promoció de la salut.
Bastants de les accions que promocionen la salut i eviten agafar malalties xoquen amb els desigs de les persones, amb el que el cos ens demana, amb limitar els plaers a donar-li, amb la comoditat. Viure esclavitzat als teus instints, no podent controlar-los, ni que et facin mal, no condueix a res de bo. Els qui més ho pateixen son els addictes a les drogues. Sobretot quan s’enganxen de joves. Per gaudir més de les festes consumeixen alcohol en quantitat, i si un amic o un camell els ofereix una ratlla de coca o un porro i el proven, obtenen un temps limitat de plaer, pel que fàcilment queden desprès enganxats i esclavitzats, inclús combinen altres drogues, com l’heroïna o drogues més modernes. El calvari de malalties físiques, mentals i socials que després passen durant anys és molt gran, pel que els hagués agradat no començar. Costa molt recuperar-se i reintegrar-se a la societat. Considero uns herois als qui ho aconsegueixen a base de molts esforços, sacrificis, i control estricte del que el cos els hi demana.
El menjar és un altre plaer que hem de controlar si volem tenir bona salut. Menjar moltes calories sense suficient control del desig condueix a la obesitat, i al nostre país és un problema de salut que ocasiona diferents malalties, arribant al límit de ser necessàries operacions amb risc per poder aprimar-se i acostar-se a viure amb normalitat. En canvi, si controlem el que mengem i fem exercici físic per cremar calories, mantenint el pes estable, estarem més sans molt més anys; disminuiran les artrosis de genoll i de maluc que, pel dolor que ocasionen, arriben a ser necessàries les operacions de pròtesis.
A moltes persones els agrada fer exercici físic, ja que allibera les anomenades “hormones de la felicitat” com son les endorfines, a més de serotonina i dopamina. Si des de petits, s’ensenya a tenir l’hàbit de fer exercici físic, es té molt de guanyat. Altres persones fan exercici físic per obligació, costant-los un sacrifici per mantenir la salut i el pes.
El mateix passa amb les relacions sexuals. La promiscuïtat afavoreix l’aparició de malalties de transmissió sexual, algunes d’elles greus. Darrerament s’han fet públiques les dades dels darrers anys, en que s’incrementen els percentatges tant de la sífilis com la gonorrea o la clamídia. Es dona informació sexual, però poca educació sexual, i ja veiem el poc èxit d’aquesta política. Educar el control dels desigs i demandes dels instints suposa un esforç, però és del tot necessari; no son polítiques “retros” o de “dretes”, sinó que son humanes pel nostre bé i salut.
Serem capaços de governar la nostra vida, els nostres instints, i viure més lliurament, més sanament? Confio que arribem a aconseguir-ho per les bones, que no obligats per una pandèmia.
