El 7 d’octubre es complirà un any de la guerra de Gaza, que va començar Hamàs fent una massacre de civils a Israel, quantificada en uns 1.200 israelians. Acte seguit Israel va atacar la Franja de Gaza, havent matat, per ara, més de 40.000 persones, el 70% dones i nens.
Hem seguit pels mitjans de comunicació aquesta vergonyosa guerra, astorats i enutjats per les matances de nens, ancians, dones. Ens preguntem: Com pot ser que es permetin aquests crims de guerra, aquestes inhumanitats, aquest patiment? Ningú pot frenar a les persones animalitzades –amb perdó dels animals– que manen que es cometin, als militars que obeeixen les ordres il·legals, i als soldats que les executen? Tant baix hem caigut els humans, sobretot els que ens considerem del món “civilitzat”, en què els països es converteixen en còmplices d’aquests assassinats, al no trencar relacions i deixar d’enviar-los armes? Israel ha sofert un atac inhumà, però això no li dona autoritat ni dret a convertir-se en pitjor que els seus atacants. Ni el prestigi i suport que tenien per haver patit l’holocaust no els dona dret en fer crims contra la humanitat.
El dret internacional humanitari ha estat ratificat per 196 Estats, des del Conveni de la Haia de finals del segle XIX i començaments del XX, i els Convenis de Ginebra; incloent Israel i Palestina (i també signat per la Federació Russa, per altra banda). Els seus protocols prohibeixen específicament atacs a la població civil, a la que protegeixen.
L’estat d’Israel es creu amb dret a ocupar Palestina i expulsar els palestins. La història es pot escriure de moltes maneres, tenint en compte els interessos i poder de qui l’escriu. Però, com a mínim, s’ha de ser una mica coherent. Si es reclama perquè Israel és el poble escollit –religió jueva, basada en el Talmud, la Llei de Moisès–, aleshores han de respectar les seves lleis, prohibicions i ordres. Una d’elles és la Llei del Talió, escrita a l’Èxode 21, 24: “Ull per ull, dent per dent”. Representava un avenç, ja que prohibeix “passar-se” en la revenja. Què estan fent els jueus? Quants més palestins, i ara libanesos de Hezbol·là, han de matar per quedar “en paus”? Tirar bombes a hospitals i escoles, destruint-les matant malalts, metges, professionals sanitaris, mestres, nens i nenes, amb l’objectiu de guerra de matar guerrillers de Hamàs i Hezbol·là on diuen que hi estan refugiats, no és justificable ni que fora cert –cosa que tampoc diria res a favor dels altres–. Ja no son “efectes secundaris indesitjats”, ja que son volguts, voluntàriament provocats, ja que se sap que hi haurà una mortaldat de persones civils indefenses.
En la recent reunió de l’ONU, el secretari general, senyor Guterres, abatut i impotent, reclamà la no violació del Dret Internacional. Denuncià que països se salten les Lleis internacionals sense cap conseqüència. Preval la llei de la selva, la llei del més fort, d’una manera com no es veia des de fa molts anys. Mobilitzem-nos en defensa de les víctimes de tanta inhumanitat.