L’intens fred que regna en aquestes dates serveix d’excusa perquè la gent s’acovardeixi i no surti de casa. Això ha de ser la deducció que cal treure quan es fan coses a les sales i el personal segueix sense respondre. El més habitual és trobar-se sempre amb els de sempre, és a dir, amb els que sempre estan al peu del canó per bé o per mal.
Aquesta ciutat és molt desagraïda. Ningú pot criticar que aquí no es fa res perquè estem a una de les ciutats més privilegiades a nivell cultural parlant en general. Em refereixo especialment a la música, que n’hi ha per donar i vendre, per a tots els gustos i edats, encara que cal reconèixer que en altres aspectes com el teatre s’ha baixat molt el llistó i pel que fa a cinema, ni t’ho explico.
El que és penós és veure com les convocatòries no calen en una nodrida assistència, sinó que sempre fa la impressió de buit i de freda acollida per part dels que haurien de respondre. Encara és pitjor en què un sector està implicat i no aquests es dignin a presentar-se. Qualsevol excusa és bona, ja sigui divendres o dissabte, a les deu o a l’hora dels vampirs.
Aquí no se sap mai quan es pot encertar. Per això, haurem de seguir amb aquesta constància d’anar creant històries, encara que sigui per als de sempre, perquè altrament es pot caure en el més absolut avorriment general. Estem encarats cap a unes dates nadalenques, els dies de ‘Feliz Falsedad’ en què tothom sembla estar feliç però seguirem donant gràcies per res… Oh yeah!
