Allunyat del focus mediàtic i instal·lat en la jubilació, Josep Giralt va oferir a l’ACN la primera entrevista com a exdirector del Museu de Lleida. Amb distància temporal, recorda l’11 de desembre de 2017, quan la justícia va ordenar l’entrada de la policia al museu per endur-se 44 obres cap al Monestir de Sixena. Per Giralt, va ser una “execució provisional militaritzada” en què la Guàrdia Civil va entrar al museu armada després de setmanes de “tambors de guerra”.
Després de 15 anys des de l’inici dels litigis, té dubtes de si es va fer una “bona defensa en origen” i lamenta manifestacions aragoneses que “ratllen la catalanofòbia”. També creu que alguns consellers de Cultura passaran a la història com uns “autèntics irresponsables”.
Just la setmana en què fa vuit anys de l’entrada policial al Museu de Lleida per traslladar les obres de Sixena a l’Aragó, Josep Giralt fixa la mirada al retrovisor. D’entrada, va recordar que va començar com a director per intentar “reflotar” un equipament que estava en crisi i es va acabar trobant amb el “paradigma” que una sèrie de qüestions de caràcter judicial ajudarien a situar el museu al mapa català, estatal i internacional.
L’exdirector va reconèixer que després de tots aquests anys i una vegada jubilat, ha tingut molt temps per pensar en el que va passar i apunta que cal contextualitzar els fets en una “situació política de país”.
Feia poc del referèndum de l’1-O i s’acabava d’aplicar el 155, unes circumstàncies que creu que van permetre que la resolució judicial fos “extremadament exagerada”, amb una execució provisional de la sentència i una entrada “militaritzada” al museu. Giralt va posar en dubte si el jutge va emetre aquestes ordres amb coneixement de causa de com funcionava el museu i si es pensava que un “escamot de persones civilitzades com és la societat civil lleidatana” calaria foc als camions amb les obres. Giralt està convençut que “l’èxit de l’execució professional” per part del Museu de Lleida va ser no posar-se a l’alçada de tots els senyals que havien estat arribant durant setmanes de la banda aragonesa. “Crec que és el guió que va situar en l’àmbit mundial una feina ben feta d’una execució provisional militaritzada”, afegeix.
Preguntat sobre la situació actual del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’eventual trasllat de les pintures murals al Monestir de Vilanova de Sixena, Giralt creu que l’equipament català està fent els “passos oportuns”. Dubta, però, de si 15 anys després d’haver-se iniciat els litigis, es va fer una bona defensa al principi. “Ningú està acostumat a tenir litigis en primera instància”, assenyala. En el cas del Museu de Lleida, reconeix que els interessos “no van estar del tot ben defensats” i la prova és que, com a consorci, no es van presentar ni a la vista i no va ser fins al recurs a l’Audiència Provincial d’Osca que es van reconduir algunes mancances.
