Bochorno i desfachatez són dues paraules que defineixen el món que vivim. L’altre dia vaig escoltar Judit Mascó resumint el moment que estem passant. Des de la seva posició de privilegi social, laboral i econòmic, deia que vivim en dues realitats paral·leles. Una la de l’hedonisme, la superficialitat, l’èxit i el glamour, i l’altra la de les guerres, la fam, les desigualtats i la injustícia. Som una societat decadent on conviuen l’ostentació i el luxe, l’estafa i el capitalisme salvatge, amb les penúries i les ruïnes humanes. Ni la tecnologia ni els avenços tècnics poden frenar la malaltia mental que s’estén per tots els racons de la Terra. Ans al contrari, els jocs de la gana i la corrupció han substituït la cultura de l’esforç i l’intel·lecte i el seu servei a la bondat. Tot està contaminat per una pàtina de mediocritat, hipocresia i covardia. Els nous gurús monopolitzen les xarxes socials enviant missatges fraudulents com fast food a masses famèliques i àvides de carpe diems ficticis. Moltes consciències només desperten quan perden privilegis mentre la resta agonitzen o resisteixen sense esperança. Potser soc massa críptica però no m’agrada gairebé res del que veig. Tinc ganes de veure Sirat per acabar-ho d’adobar.
