Per si vostè no se n’havia adonat, som immersos en plena galàxia fílmica. Des d’aquest dilluns i fins diumenge vinent, orbita el ‘12 Galacticat, Festival Internacional de cine de Tàrrega i Ponent’. Fidel a si mateix, Galacticat va fent via anual, innovant-se a pleret per no avorrir. Només cal abocar-nos a la densa proposta del programa d’enguany. Un fotimer de pel·lis, llargues i curtes enquadrades en blocs suggestius, encontres específics entre professionals del sector, ‘remembers’ nostàlgiques per un cinema sovint enyorat, i com no, amb els reclams per a un futur cinèfil de pro. Vaja, ‘Quan més canvien les coses, més segueixen sent iguals’, sentenciava Giuseppe Tomasi de Lampedusa a ‘Il Gatorpardo’. El Majèstic i l’Ateneu targarins acullen les projeccions i els encontres, sense obviar sortir al carrer, a la fresca, per assaborir a l’engròs comèdies anàrquiques que desafien l’inexorable pas del temps, amb ‘La Pantera Rosa’, ‘El guateque’, ‘El jovencito Frankenstein’, ‘Les vacances de Mr. Hulot’, i esclar, ‘Con faldas y a lo loco’. Per cert, i parlant de faldilles femenines, Galacticat no practica massa les paritats igualitàries. L’equip directiu està compost per tres senyors i una senyora, i el jurat amb una jutgessa i quatre jutges. On queda el revulsiu de la mirada femenina? Tanmateix, cinèfil viatge galàctic!
Sessió: No iniciada
