Sempre valoraré molt més la música en viu que l’enllaunada però torno a sentenciar que no sóc res partidari de les bandes tribut, encara que reconec que algunes ho fan molt bé. Hem començat el nou any amb una autèntica epidèmia de bandes tribut que copen la programació de les sales de concert insígnia de Lleida, com són el Cafè del Teatre, La Boîte, el Cotton Club i el Tocata, però per si això fos poc fins i tot a ‘La Lletja’ tenen en cartellera espectacles d’aquest tipus.
Mai està de més que qualsevol banda inclogui al seu repertori unes quantes versions o adaptacions dels seus artistes favorits, però sempre com a complement de les cançons de la seva pròpia autoria i com a deferència al públic. Però d’aquí a centrar el concert en cançons alienes, no em sembla lloable.
És una llàstima que a les programacions de sales segueixin predominant els tributs, però és pitjor comprovar que aquests tenen més aceptació que els projectes originals. Ara bé, si el tribut és a bandes que ja no existeixen, encara tira que et va, però que se’n facin a grups que estan en actiu, em sembla una aberració.
També em sembla exagerat que en qüestió d’un mes es facin tres tributs diferents a tres sales diferents als meus estimats Metallica. Cadascú que faci el que li surti dels bemolls però crec que ha quedat molt clar que no sóc res partidari de les bandes tribut, encara que tal com està el pati, musicalment parlant, amb tanta música brossa i ‘reguetonto’ gairebé millor callar… Oh yeah!
