Els centres cívics de Lleida tenen actualment 934 persones empadronades. Des de la Paeria van confirmar ahir aquesta xifra, publicada a la xarxa social X per un simpatitzant del partit Aliança Catalana. “És una dada acumulada, són les que consten empadronades ara mateix, fruit de la pràctica prevista des de fa anys a la normativa. A efectes de padró, el que és fonamental és que la persona realment resideixi habitualment a la ciutat de Lleida”, van incidir des del consistori de la capital del Segrià.
El govern de la Paeria va insistir que empadrona la gent “amb adreça administrativa que realment viu al municipi de Lleida”. Per tant, va rebatre amb contundència el comentari del simpatitzant d’AC, que va titllar aquests empadronaments de “fraudulents” (i no ho són).
Qui havia publicat aquest missatge era un simpatitzant d’AC, qui a més va dir que el Centre Cívic de l’Ereta era el que més persones empadronades “fraudulentament” tenia. Tanmateix, a hores d’ara, la seva piulada s’ha eliminat. Cal dir, que el govern va advertir “que si no hi ha una rectificació, l’Ajuntament de Lleida es reserva el dret d’emprendre accions legals”.
El govern del PSC va lamentar “que es facin interpretacions esbiaixades i més en qüestions que afecten directament els drets de les persones”. A més, va dir que aquestes afirmacions es van fer de forma “interessada” per generar malestar social.
D’altra banda, la Paeria va informar que “iniciarà un estudi per garantir que les persones empadronades en adreces administratives continuen a Lleida amb seguiment dels Serveis Socials”.
La tinenta d’alcalde de Bon Govern de la Paeria, Carme Valls, va dir al respecte que “l’Ajuntament de Lleida és estricte amb el compliment de la legalitat i un exemple a seguir, amb un protocol que assegura la inscripció de les persones i el seu accés als drets bàsics. Així queda reconegut amb l’adhesió al Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya”.
