‘El 25 de desembre,/fum, fum, fum!/Ha nascut un Jesuset/ros i blanquet, ros i blanquet/fill de la Verge Maria,/ha nascut a l’establia,/¡fum, fum, fum!’. Així, fins no fa massa (abans d’ahir), començava la nadala d’‘El Nen Jesús és nat’. Ara, el folklore nadalenc igual ha canviat. Dissabte passat, la Seu Vella celebrava a correcuita el Solstici d’Hivern, o quan la Llum Solar il·lumina l’altar major amb l’ombra del rosetó. Però això ja ho glossarà, un dia d’aquests, la Marisa Garcia Viñals en un dels esmolats ‘Tarde, querido!’. Más vale tarde que nunca, querida! Mentrestant, lo Nadal és aquí. Avui nit, Missa del Gall, suposo. I el reguitzell de pessebres: dels casolans de tauleta als artístics diorames, els pessebres vivents, i la versió animada de tots ells amb ‘Els Pastorets’, adaptacions escèniques per pair els farcits i ben regats àpats. Pessebres candorosos i escatològics, oques i una àmplia fauna. Josep M. de Sagarra en fa lírica a ‘Nit de Nadal’, i canta ‘Ens calen l’alborç i l’heura,/la filadora que es plany/i el conillet que s’abeura/al rec de paper d’estany’. A tot això, els Ajuntaments s’abraonen entre sí pels quilòmetres de guarniments a carrers i places, amb milions de llums per enlluernar, tot buidant a l’ample, butxaques mig plenes i targes de crèdit. Per tant, ‘El 25 de desembre, ¡llum, llum, llum!’. Salut.
Sessió: No iniciada
