Fruita amb Justícia Social va atendre el 2024 un total de 107 temporers per casos de vulneracions de drets, dels quals set van acabar amb una denúncia presentada. L’entitat denuncia la situació d'”infradenúncies” en el sector per la “por” dels treballadors, en la gran majoria persones immigrades en situació de vulnerabilitat, de quedar-se sense feina. L’entitat ha presentat a Lleida les conclusions de l’informe anual de la campanya 2024 a Lleida. Entre les conclusions, a banda de les crítiques que any rere any repeteixen pel que fa a contractes precaris, allotjament no garantit i dificultats d’empadronament, hi sumen un augment “preocupant” de manca de prevenció de riscs laborals i les dificultats per gestionar tràmits administratius.
El punt d’assessorament de l’entitat va oferir informació a 2.300 persones temporeres i va acompanyar-ne 107 en casos de vulneracions de drets. Set casos van acabar en una denúncia formal presentada a Inspecció de Treball o a les administracions competents, dels quals quatre s’han resolt favorablement o amb sancions per a les empreses, dos estan pendents de resoldre i el darrer va acabar en una mediació amb l’Ajuntament dels Alamús per negar el dret al padró.
Pel que fa als quatre casos en què Inspecció de Treball ha donat la raó als treballadors, hi ha tres casos d’accidents laborals i d’irregularitats en l’atenció de la mútua i el cas que Fruita amb Justícia Social ja va avançar aquest dilluns d’una desena de temporers que vivien en “condicions infrahumanes” en un magatzem de Torrelameu, a la Noguera.
L’informe presentat per l’entitat destaca les dificultats que tenen les persones temporeres per gestionar tràmits administratius i denuncien que l’atenció que reben aquestes és sovint “insuficient, impregnat de prejudicis racistes, masclistes i aporafòbics” i que la resolució dels seus casos depèn de la voluntat del treballador que les atén.
També han posat de relleu la manca de prevenció de riscs laborals als camps. Segons ha explicat la membre de l’entitat, Bàrbara Primo, els treballadors no reben cap curs de prevenció i tampoc tenen garantida l’aigua, ja que l’agricultor no els hi proporciona, així com tampoc els facilita roba de treball per protegir-se del sol. “Signen que han rebut EPI i no en reben cap. És brutalment habitual”, denuncia.
Aquestes dificultats administratives i de falta de prevenció de riscs laborals se suma a altres denúncies que l’entitat porta denunciant des de fa anys, com és la precarietat laboral dels temporers, l’allotjament no sempre garantit, i les dificultats per empadronar-se.
Sobre la precarietat, Primo i Rexach han afirmat que cap de les 2.300 persones que van informar l’any passat durant la campanya arribava a cobrar el preu per hora que marcava el conveni, de 8,09 euros, sinó que sempre cobraven per sota, entre els 7 euros i els 8 en els millors dels casos. Enguany el preu per hora ha pujat als 8,48 euros i la situació, afirmen, es repeteix. “No coneixem ningú que ens hagi dit 8,45 o 9″. Ningú”, explica Primo.
Pel que fa a la campanya actual, que es troba a la meitat, Rexach ha explicat que el ritme de denúncies que estan rebent es troba “dins de la normalitat”, tot i que preveuen que augmentaran de cara a finals de campanya, ja que, de nou, els treballadors tenen por que es puguin quedar sense feina”.
