Consells Comarcals, municipis i entitats ecologistes i agràries s’han unit per reclamar al Govern que retiri el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) i “una moratòria” de projectes. Les entitats reivindiquen “una planificació ben feta” que estigui “aprovada i consensuada” amb la ciutadania. Cal recordar que el pla ha recollit més de 12.000 al·legacions ciutadanes, municipals i d’entitats, mentre l’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha començat l’anàlisi de les aportacions, per introduir al PLATER a “totes aquelles que siguin tècnicament viables”. Des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Juta van apuntar que el nombre d’al·legacions que han recollit ells és “altíssim” i que és el “projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat”.
La Xarxa va reclamar la participació ciutadana i es va queixar que “no es pot fer una planificació sectorial de les renovables sense comptar” amb el territori. A més, van deixar clar que “no s’està en contra de les renovables”, però sí “en com es volen implantar”. En aquest sentit, van afirmar que disposen d’un document en el qual apunten que “s’han incomplert 44 punts decrets catalans, espanyols i europeus. O s’han incomplert o hi ha irregularitats o anomalies”, va puntualitzar.
UN PLA MANCAT DE PARTICIPACIÓ
“En cap moment hem participat ni se’ns ha consultat”, va declarar Xavier Sánchez, alcalde de Viladesans i impulsor del moviment ajuntaments oposats al PLATER. Així mateix, va reclamar que es deixi tractar el territori com a “moneda de canvi”, tot recordant que està en joc el futur dels municipis rurals. Sánchez també va defensar que per fer un pla és indispensable que s’arribi a un acord amb els municipis i la ciutadania i, per tant, el Govern hauria de “comprometre’s a fer una reforma total” del pla. Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, va defensar la necessitat de dissenyar un pla energètic “de baix cap a dalt”, que sorgeixi directament del territori. I va denunciar que s’ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos.
