Hi ha una frase cèlebre escrita en una de les parets de la Shakespeare Library de París que diu “sigues hospitalari amb els estranys, és possible que siguin àngels disfressats”. La setmana passada vaig trobar un àngel a una parada d’autobús de Rouen. Una estranya anomenada Françoise. Parisenca de naixement, amb cognom bretó i resident a Normandia. Una dona amb una generositat humil i sàvia. Em va regalar una tarjeta amb 10 viatges i quan li vaig voler pagar em va dir que el millor regal seria que quan trobés un normand a Catalunya el tractés igual que ella a mi. Després vam agafar el metro plegades i em va voler acompanyar una estona per la ciutat. No la veuré mai més però no oblidaré mai el seu somriure dolç, la brillantor de la seva mirada, la seva hospitalitat desinteressada i les seves trenes blanques. De vegades qui menys té t’ho dona tot i qui més té només et dona el que li sobra. Crec que Françoise va ser feliç perquè es va sentir útil i algú estrany va trencar la seva soledat, la dels àngels disfressats que ningú no mira. Va desaparèixer entre la multitud i la pluja. La vida de vegades ens pren les persones encara que segueixin vives. El 31 d’octubre en farà 81, em va dir. “Joyeux anniversaire, Françoise”.
Sessió: No iniciada
