Uns 50 milions de francesos estan cridats aquest diumenge a les urnes en la primera volta de les eleccions legislatives per renovar els 577 representants a l’Assemblea Nacional i decidir també així el color del pròxim Govern. Les darreres enquestes apunten que Reagrupament Nacional, el partit liderat per Marine Le Pen i Jordan Bardella, ha ampliat l’avantatge sobre les esquerres en els últims dies de la campanya. Els sondejos els donen ara un 37% dels vots, dos punts percentuals més respecte a la setmana anterior.
Els ultres amplien així la distància amb l’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular, que es manté amb el 28% dels suports, mentre el bloc liderat pel president Emmanuel Macron cau un punt fins al 20% dels sufragis. Amb totes les projeccions apuntant a una victòria de l’extrema dreta, la principal incògnita és si Reagrupament Nacional aconseguirà la majoria absoluta –almenys 289 escons– que s’ha autoimposat per formar govern.
L’escenari que plantegen les enquestes apunta a una possible cohabitació de Macron amb un govern que sigui d’un altre color polític. En cas que cap partit aconsegueixi una majoria clara, tampoc es pot descartar un escenari amb una cambra sense majoria estable.
El que sí apunten totes les enquestes és a un increment de la participació respecte als comicis del 2022. Els sondejos indiquen que la participació se situarà entre el 63% i el 66%, molt per sobre del 47,5% registrat el 2022.
Reagrupament Nacional ha generat polèmica amb algunes iniciatives anunciades durant la campanya, com suprimir el dret que permet obtenir la nacionalitat francesa per naixement en territori francès, “restablir el delicte d’estada irregular” i donar prioritat i fins i tot exclusivitat als nacionals francesos en algunes qüestions, com en posicions “estratègiques” a l’administració pública, com els relacionats amb seguretat i defensa.
Catalans residents a França veuen amb “temor” la possible victòria del partit d’extrema dreta i estan intentant aconseguir la nacionalitat francesa.
Sessió: No iniciada
