Fòbia crònica

Ja no ens hauria de sorprendre res quant a la catalanofòbia a l’Estat espanyol. El darrer cas mostra que aquesta fòbia ja és crònica i irreversible, i sembla que les properes generacions espanyoles ja naixeran amb aquest odi incorporat genèticament. “Nosotros estamos pagando impuestos aquí por lo que tenemos. Pues quiero que me ayuden aquí igual que en Catalunya, lo mismito. No quiero ni más ni menos. Hay ciudadanos de primera i de segunda”. Qui ha pogut expressar-se d’aquesta manera? Doncs encara que sembli mentida ha estat una persona que s’ha vist afectada pels greus incendis forestals del nord-oest de la península, una desgràcia inadmissible en la qual s’hauria d’aprofundir de veritat per evitar-ne la repetició i amb la qual Catalunya ha mostrat la seva solidaritat. Però és el que tenim i aquest és el nivell: la culpa de tots els mals, inclòs el foc a centenars de quilòmetres, la té Catalunya i tothom content, sobretot els mitjans i els partits que continuen tots els dies i a totes hores amb la seva campanya anticatalana, que es veu que es ven força bé. El que no s’entén és que si pensen de veritat que som uns dimonis i que vam matar Kennedy i Manolete, ¿per què fa vuit anys, quan van tenir una oportunitat única de lliurar-se de nosaltres, enlloc de deixar-nos marxar en pau van enviar els uniformats a estomacar-nos? O potser sí que s’entén.