Cada ciutat té els seus sants i les seves festes, siguin majors o petites, com té mercats i fires. Precisament les ciutats destaquen pels punts de trobada que saben generar. Secularment han accentuat la seva rellevància en aquests esdeveniments que apleguen gent de tot arreu. Aquest paper de centralitat converteix una ciutat en capital si, a més d’acollir els serveis per a tota una contrada, sap liderar el territori donant-li valor i empenta. Les capitals fan seus els interessos de les viles i pobles sumant-los als seus, ni absorbint-los ni competint en condicions desiguals. Cal mesurar la competència amb altres nuclis que volen ser també caps del seu entorn.
Una bona festa convida tothom a participar-ne, acull públics de molts quilòmetres a la rodona i s’ha de permetre una oferta potent, de capital. Abans les festes no deixaven indiferent ningú perquè era gairebé obligat seguir-ne els costums establerts i els rituals socials, civils i religiosos que comportaven.
Una bona fira aplega periòdicament els marxants i mercaders que la posen al calendari de les oportunitats i a la seva particular roda del temps. Fa segles, les fires tenien el patrocini reial i dels poders més alts. Generar espais segurs de negoci i afavorir l’intercanvi els donava força rèdits particulars però també dinamitzava la societat i ajudava a equilibrar els resultats de manufactures i de collites.
A l’antigor aquestes fites tan ben situades en el curs de l’any semblaven sòlides i imprescindibles. Són un patrimoni importantíssim. Ara ha canviat la realitat de temps i espai i les ciutats tenen molts altres factors per accentuar el seu lloc però també hi ha interessos econòmics i polítics i el nou poder mediàtic. En els altibaixos de la història, les festes i les fires han de trobar el seu sentit. Però no poden perdre la funció d’agrupar la comunitat, els bons serveis i la projecció del seu entorn territorial. Lleida, tan segura d’ella mateixa a l’edat mitjana, i després tan resilient a les patacades, està canviant els seus referents al calendari. Tot desgavellat i insegur. Diria que també està repensant la seva capitalitat, sovint desdibuixada. Sant Miquel, les Festes de Tardor, la Fira… tampoc s’han de comparar amb Santa Tecla, la Mercè o la fira de no sé on. Caldrà trobar un model propi i donar-li força. Esperem-ho. Mentrestant també us dic que el Piromusical no em representa encara que el facin a la tele.
