El model Do It Yourself o ‘Fes-ho tu mateix’ també conegut com a Model Pragmàtic Emergent va ser ideat per diversos autors. En principi aquesta teoria anava destinada a millorar l’anàlisi del rendiment de les empreses amb la finalitat d’afinar la presa de decisions en la relació amb els clients. En realitat el mètode va resultar molt efectiu perquè ajudava a solucionar problemes d’una manera més ràpida, amb diferents alternatives per acabar decidint d’una manera cooperativa i efectiva. Tenir molta informació, bona comunicació, complicitat amb la contrapart i prendre les millors decisions era la medul·la espinal d’aquesta proposta que també va influenciar la pedagogia. Alguns centres educatius han apostat per l’autonomia dels alumnes, perquè aquests prenguin decisions, perquè s’equivoquin per continuar aprenent i perquè acabin trobant solucions als reptes educatius proposats. Formant persones emprenedores, amb tolerància a la frustració i amb un bon nivell d’autonomia i satisfacció personal.
La veritat és que quan vaig llegir sobre aquesta teoria del DIY o ‘Fes-ho tu mateix’ em vaig traslladar, inevitablement, a la meva infantesa i joventut. Els nens i nenes de l’Horta vam ser clarament educats amb aquest mètode, sense saber-ho, era la filosofia de la pagesia. La gent del camp té un sentit eminentment pràctic i si vols solucionar algun tema t’hi has de posar sense esperar que s’arregli sol.
Us poso tres exemples que em van influenciar. El senyor Jaume Teixidó era un pagès de l’Horta inventor (ferrer, fuster, enginyer…) que quan a casa teníem un problema venia ell i el solucionava de manera enginyosa. Tenia la sort que quan els pares li trucaven perquè s’havia trencat una tanca de les vaques, em destinaven a mi per fer-li d’operari (portar-li les eines, aigua o el que fes falta). El cas és que aquell home savi era un gran mestre i m’explicava que moltes vegades la solució més simple i senzilla era la millor. Una vegada volíem solucionar el problema d’una tanca que les vaques de vegades obrien i llavors sortien del corral. Ell es plantejava en veu alta… Les vaques van provant, tenen tot el dia, i volen obrir la tanca per anar a menjar l’herba que hi ha a l’altre costat. Les vaques no tenen mans, tot i això, són hàbils amb la llengua i les seves banyes, però no poden fer un gest doble a la vegada com els humans que tenim dues mans. Llavors va idear un sistema d’obertura que requeria dos moviments simultanis, estirar un tancament amb una molla i a la vegada treure una clavilla. Així les vaques no van poder obrir més aquella tanca, simple i molt efectiu. Després tenia l’exemple de la mare i la padrina Joana, naturals d’Estaon al Pallars Sobirà, que al mínim que sentien tossir preparaven la infusió expectorant que tocava amb les seves herbes seques guardades en potets metàl·lics. Elles de primeres sempre provaven de parar qualsevol malaltia a partir dels remeis naturals i si no se’n sortien recorrien a la seva metgessa. I, acabo amb la padrina Mercè, que quan arribava l’estiu ja la veies preparant els pots de conserva per fer la tomata i el préssec amb almívar. Unes conserves que a l’hivern podíem degustar i que afavorien el no malbaratament d’aliments de temporada.
La nostra societat, cada vegada més, tendeix a la comoditat i és lògic perquè el nostre entorn ho soluciona tot pagant i consumint. Fins i tot, aviat no caldrà ni que pensem perquè ho farà per nosaltres la intel·ligència artificial (IA). Més que mai necessitem apostar per aquesta filosofia de la pagesia de l’Horta. Però, com podem fer cultura autosuficient en la nostra societat? Doncs ensenyant als nostres nens i nenes a cuinar receptes senzilles, preparar remeis naturals (infusions, olis essencials, cremes labials…), produir conserves o tenir nocions bàsiques de sastreria i bricolatge entre d’altres. Així que us convido a tots i totes a seguir la filosofia de la nostra pagesia perquè com deia el llegendari futbolista i entrenador Johan Cruyff “Si vols una cosa, fes-la!”.
