El nacionalisme madrileny d’Ayuso traspassa la frontera de la Comunitat i es converteix en imperialisme espanyol. Aprofita la festa de la hispanitat per muntar per tercer any consecutiu un ‘sarao’ a l’octubre que passa de la plurinacionalitat d’Espanya i apunta cap a Amèrica. El seu populisme no té aturador ni complexes i copia el lema dels ‘accents’ de la Diada per defensar els ‘acentos’ de la llengua espanyola. Estem davant un nou escenari amb un nacionalisme espanyol que critica els altres nacionalismes de l’Estat i els titlla d’excloents. Compta amb l’adhesió d’alguns artistes, com Nacho Cano, que ha arribat a dir en una entrevista que si l’imperialisme espanyol no hagués conquerit Amèrica Hitler hauria guanyat la II Guerra Mundial. La festa d’Ayuso defensa el mestissatge contra els que defensen la seva cultura pròpia (clara al·lusió als independentistes). Per Ayuso, el mestissatge en realitat és tot el que no posa en perill l’espanyolitat i això la lliga directament amb el concepte imperialista d’hispanitat. Per tant és tan excloent com qualsevol altre nacionalisme. Però la seva visió del món és carpetovetònica. Suposo que per ella la rumba catalana, mestissa, tampoc pot ser, però, Patrimoni de la Humanitat.
Sessió: No iniciada
