Aquesta setmana s’ha celebrat el dia mundial del voluntariat. Moltes persones fem algun tipus de voluntariat. ¿Quines avantatges té el dedicar part del nostre temps i recursos a fer un servei a la societat, a alguns col·lectius necessitats, a disminuir la destrossa del planeta, a fer un servei a la teva confessió religiosa, etcètera? Quins motius per fer-ne?
La resposta ens la donen els voluntaris. D’antuvi hi trobem un sentit a la vida. Tenir un perquè viure és essencial per a ser feliços. Sense sentit a la vida, sense esperança, no val la pena viure, i per això tants suïcidis i tantes persones que prenen antidepressius, per tal que la droga els consoli una mica.
El treball i la cura de la família dona un sentit a la vida. En la jubilació molts passen per una crisis. ¿què he de fer ara? Si els meus nets/netes no em necessiten i la societat m’arracona: Què fer per no patir soledat no buscada, per no viure entristit? Molts es busquen activitats que abans, per la feina, no tenien temps per fer. D’altres amb prou recursos es dediquen a viatjar (els viatges del Imserso tenen molt d’èxit). D’altres estudien: sigui idiomes, sigui algun curs de postgrau. Bastantes persones s’apunten a la UdL a les aules de la gent gran, que tenen l’avantatge que a més, es fan relacions socials, molt importants per l’equilibri emocional.
Però dedicar-se solament a un mateix i a la seva família i amics deixa fora la resta de la humanitat. És quedar-se dins d’un petit cercle. Això omple el temps, fa que els pensaments profunds no emergeixin amb força, però no cobreix el fons de les necessitat de les persones. Som éssers socials, i l’individualisme ens fa mal, encara que pugui donar-nos plaers poc duradors. No omple el nostre interior, ens aboca a un buit existencial que ens fa qüestionar la nostra existència. Tots –excepte els qui tenen tendències psicopàtiques–, ens sentim afectats quan veiem el sofriment d’un altre ésser humà, o un animal. Ens fa patir, empatitzem amb ell degut a les nostres neurones espill. Dedicar part del nostre temps i recursos a posar un gra de sorra per disminuir el patiment dels altres ens omple, fa feliç, dona sentit a la vida.
Les coses que donen sentit a la vida són les que es fan sortint de nosaltres mateixos i anar vers els altres. Quan fem una activitat altruista, gratuïtament, sense esperar res a canvi –fer un voluntariat adaptat a les nostres possibilitats, coneixements, talents, capacitats–, és molt més el que rebem que el que donem: satisfacció, aprenentatges, nous punts de vista, una sensació de plenitud. És sempre intercanvi.
Sols cursos d’autoconeixement, autoajuda, de mindfullnes no són suficients. La veritable meditació i contemplació, que ens endinsa al més íntim del nostre interior, que no està buit sinó habitat pel Ser en majúscules, ens fa sortir desprès a l’exterior a fer actes de voluntariat, generositat, d’estimació als altres sense condicions, no és una veritable contemplació. Animo a tothom a fer algun tipus de voluntariat.
