Tot puja de preu sense fre mentre que els sous augmenten amb un ritme més lent tot descrivint una pèrdua de poder adquisitiu fefaent. La inflació està desbocada talment com l’ànim de molts ciutadans. Vivim en una societat on la precarietat habitacional i els desnonaments són una realitat i les conseqüències humanes d’això són temibles i terribles. Som una societat infecta on els suïcidis augmenten arran de l’empobriment i de l’obsessió a l’exposició pública a les xarxes socials. Voler mostrar constantment és perdre la intimitat igualment com ho representa un desnonament. Manllevar un habitatge és abatre un espai de seguretat i de pertinença. El sentiment de pertinença és un dels desitjos més profunds de l’ésser humà, parafrasejant Jostein Gaarder, i una llar hauria de ser un dret inapel·lable de hom i no un privilegi d’uns quants. Comptat i debatut, disposem d’una falsa sensació de seguretat social que és analogia de viure en la utopia d’un femer efímer.
Sessió: No iniciada
