Fins quan haurem d’aguantar a cada sessió al Congrés dels Diputats els xous que ens ofereixen els polítics, que només fan que tirar-se els plats pel cap, insultar-se i deixar anar quan més bajanades millor? Han estat escollits i designats com a representants de la ciutadania i jo, com a ciutadà, renego de tota aquesta banda d’impresentables, que no es representen ni a ells mateixos, i si d’ells hem d’esperar, no ja que arreglin els nombrosos problemes que tenen els ciutadans sinó que almenys ho intenten o fins i tot que ho facin veure, ja podem esperar ben asseguts. Les sessions parlamentàries haurien de ser seriosos debats per confrontar idees d’una manera civilitzada, esgrimint i defensant arguments, sense alçar la veu més del compte i sobretot mostrant un respecte per les ideologies dels altres. Però res de tot això hi trobem. Al contrari, el que trobem és un circ i el numeret que es va poder viure ahir, quan una diputada –a l’estil Mourinho– va mostrar un objecte per reforçar els seus arguments va ser insuperable. Però amb la particularitat que aquest objecte no era pas un paper, era una arma (així ho diu la llei): un pot de gas pebre, que, a més, va ser accionat “sin querer” per un col·laborador en un bany i algunes persones van haver de ser ateses. Si entre les funcions dels diputats s’inclou fer propaganda d’una arma, ja podem plegar. El circ del Congrés dels Diputats cada cop és més depriment i potser més valdria tancar la paradeta.
Sessió: No iniciada
