No hi ha dubte que l’arribada de les noves tecnologies ha estat un avenç molt important per tal de facilitar la vida de les persones, però els humans som especialistes en buscar i trobar la part fosca de les coses i fer-ne un ús inadequat i perjudicial per a nosaltres mateixos. Els més joves i els més grans –la bretxa digital– en són sempre els més afectats. Els infants i adolescents –també molts adults– pateixen una sobreestimulació per culpa dels mòbils i les xarxes socials que porta a molts problemes de salut mental i al patiment de moltes famílies, que es troben incapaces i impotents per fer-hi front. A més, compten amb poc suport de les administracions, mancades dels recursos necessaris perquè els responsables institucionals tenen altres prioritats que desgraciadament res tenen a veure amb el benestar social. Com sempre, la regulació de tot allò que va arribant i arrelant en la societat es fa tard i malament. Així, el debat dels mòbils és etern. Hi ha països que els prohibeixin a les aules, d’altres no. Alguns volen treure l’accés a les xarxes socials per als més petits, però ningú sap del cert com es pot fer això. Tot i que fem tard, cal treballar per deixar d’anar a les palpentes i afrontar un debat de debò, seriós, eficaç i profund, que dugui a unes mesures ara com ara del tot necessàries, per tal de tenir cura dels infants i els adolescents que a poc a poc s’estant perdent com a persones, atrapats en unes xarxes que fan molta pudor.














