El meu germà Josep i la meva cunyada Ana es casen. Després d’estar junts al voltant de 25 anys, es continuen estimant i fent bromes com a l’inici de la relació. No cal trobar a algú amb qui envellir sinó a algú amb qui sempre et sentis jove. Ells dos s’han trobat l’un a l’altre i són molt feliços. L’amor no té edat, però igual que una planta, cal cuidar-lo sempre, respectar l’altre, i mai no deixar de veure l’altra persona com algú especial per a tu. Ells són així. Amb els seus alts i baixos, però s’estimen l’un a l’altre. De mals moments, n’han passat segur en 25 anys, qui no, però els han superat i això els uneix més encara. Són feliços perquè només fa falta veure’ls junts. Qualsevol podria envejar-los i s’equivocaria, perquè una cosa així no s’enveja. Aquell que ho pugui veure, únicament ha d’alegrar-se’n i reconvertir la seva vida en un objectiu millor. Penso en la nostra vida junts des que recordo el meu germà (quina paraula més petita per una cosa tan gran). Com hem crescut junts durant els estudis, totes aquelles festes i problemes ja passats, només per a recordar que és el meu germà. Un tipus gran que sempre ha buscat guanyar-se la vida i ser feliç. Enhorabona per trobar aquesta felicitat i gaudir-la. Els meus ulls ploren d’alegria per vosaltres. Us vull veure tan feliços com ho sou ara mateix, sempre.
Sessió: No iniciada
