‘Totes les famílies felices s’assemblen; les malaurades ho són cadascuna a la seva manera’. Així comença ‘Anna Karenina’ del novel·lista rus Lev Tolstoi. A occident, entenem per ‘família’ el conjunt d’individus units per llaços de sang, el matrimoni i l’amor. Tenim la família en restringit (mare, pare i els seus fills) i la família en sentit ampli (avis, oncles, tietes, nebots i cosins). La cartellera cinematogràfica d’aquesta setmana és pròdiga en històries on la família, les famílies, són el nucli melodramàtic. ‘El talento’ dirigida per Polo Menárquez (Madrid, 37 anys) i ‘Romeria’ de Carla Simón (Barcelona, 38 anys). L’un i l’altra armen fulletons protagonitzats per filles. A ‘El talento’, thriller pervers, Elsa es veu obligada per la mare a vendre la seva dignitat artística i humana, en l’adaptació de ‘La senyoreta Elsa’ del dramaturg Arthur Schnitzler. A ‘Romeria’, Carla Simón tanca la trilogia familiar. Així, la seva alter ego Marina va de peregrinació a Galícia (t)rastrejant les petjades de la mare i el pare. Simón ignora tota tensió dramàtica en el primer i segon acte d’un relat costumista marca de la fàbrica. En el tercer, deixant-se endur per la nostàlgia onírica de ‘Cien años de soledad’ de García Márquez, la Simón xapoteja en aigües força tòpiques. En fi, dos exemplars fílmics de com traumatitza la família.
Sessió: No iniciada
