El 22 de setembre, Jaume Macià va presentar a la Diputació un estudi sobre les 83 fires agroalimentàries de la demarcació de Lleida, com a repreentant de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la UdL, on exerceix com a professor als seus 36 anys a la Facultat de Dret i Turisme.
El que més em va sorprendre del seu estudi és la igualtat entre les tres franges d’edat que assistien a una fira (menors de 30 anys, entre 30 i 60, i majors de 60). No sé si a vostè també…
No mentiré. Sí. Es té la percepció que la gent jove no visita tantes fires, o almenys no al nivell de la població més adulta. Però els percentatges entre els tres intervals era pràcticament idèntic.
I es podria relacionar, per franja, el tipus de consum? Per exemple: si els més joves gasten més en oci extern.
És un tema interessant i sí que es pot relacionar. Però l’estudi que vam presentar era una petita mostra d’un més gran que estem fent on, precisament, analitzem variables com aquesta que comenta.
Creu que hi ha sobresaturació de fires?
No ho catalogaria com una sobresaturació, però sí que crec que podria haver-hi una major especialització. Per exemple, les Garrigues és la comarca de la demarcació que més fires fa. Però totes tenen de temàtica l’oli. Entenc que es promogui la DOP de la zona, tot i això, si ja tens les Borges al capdavant, la resta, si són iguals, poc poden diferenciar-se.
Algun consell, doncs, per les fires que vulguin créixer o donar-se a conèixer?
Precisament el que deia: diferenciació. Sense anar més lluny, a Alguaire fan la Fira de la Figa, un producte molt característic de la zona, al qual li han sabut treure rèdit i fer una fira interessant. Si un poble vol una fira important, ha de trobar en què destaca i saber-ho potenciar.
La Fira de Sant Josep va ser la més visitada el 2023 i la de Sant Miquel, la segona. Sorprèn?
La diferència era petita (8.000 visitants). Jo l’atribuiria, en gran part, que a la Fira de Sant Miquel es necessita entrada o acreditació per accedir, mentre que a la de Sant Josep no. Això, a la vegada fa que el nombre de visitants a Lleida sigui més “fidedigne”. Voldria afegir, si puc, que les dues fires cada vegada se “separen” més de la resta per la professionalització que tenen.
La tradició influeix també?
Potser en aquest cas també. La de Sant Josep té 80 anys més que la de Sant Miquel. Un altre factor que ajuda és la situació geogràfica. La Fira de Sant Isidre de Solsona, a banda de ser molt tradicional, té la “sort” d’estar a prop de Lleida, Manresa o Igualada. Igual passa amb la de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.
Parlàvem de tradició. Pel que fa a la innovació n’hi ha alguna que sobresurti? La del Torró d’Agramunt em fa la sensació que li treu molt rèdit a les xarxes.
Podria ser, però en aquest cas també ajuda la potència de la marca ‘Torrons Vicens’, la qual està present arreu del planeta. Però, en lloc de “tapar” la resta de les marques del poble, les fa créixer amb la capacitat i el renom que li dona a la Fira del Torró.
