Que el papanatisme en general s’ha apoderat des de fa uns anys del discurs públic ho sap tothom i és profecia, que deia el poeta. Tant és així que ara cal anar molt en compte a l’escriure i opinar per evitar anatemes dels intèrprets de la veritat absoluta i del llenguatge. Per què dic això? Perquè es veu que ara fins i tot algunes escoles celebren el solstici d’hivern enlloc del Nadal i l’any passat vaig sentir també algun il·luminat que deia que a la soca (al tió pels lleidatans i la tronca pels pallaresos) no se li havia de donar cops sinó que se li havia de fer festes. Ja en direm de burrades, ja. Perquè al capdavall el Nadal és el Nadal i té un origen cristià, se sigui creient o no, i el solstici d’hivern està molt bé com a concepte però la cultura judeocristiana de la que procedim no celebra que el dia es fa més llarg sinó una altra cosa més enllà que tothom pugui festejar el que vulgui, és clar. Però anem a pams. Enguany l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet posar al mig de la Plaça de Sant Jaume una estrella còsmica amb no sé quantes puntes per expressar no sé quantes coses més. Amb el fàcil que seria posar-hi un pessebre. I si se m’apura fer-ho per la Puríssima, com és tradició a casa nostra. Però no. Resulta que no fa modern apostar pel naixement. I tanmateix de modern també en sóc jo i cada any faig el pessebre sense ser especialment creient. Senzillament soc català i al meu país hi ha aquesta tradició. Potser per això Pau Casals, que és un dels catalans més universals, hi va dedicar un Oratori al Pessebre. I no només el va reivindicar el genial violoncelista, sinó que també ho va fer Joan Miró, a qui J.V. Foix va definir com a “pessebrista astral” en un article a La Publicitat. O el mateix Antoni Gaudí, que dedica precisament la Sagrada Família a allò que alguns volen amagar. Insisteixo. No sóc especialment creient. Més aviat poc o fins i tot gens però em puja la mosca al nas quan veig tanta ximpleria. I per això avui que ja és primer diumenge d’Advent em dona la gana de reivindicar el pessebre, els Pastorets de Folch i Torres, el Cant de la Sibil·la i la missa del gall. I si el temps m’ho permet (que això ja és una altra cosa) enlloc de fer un pessebre enguany en faré dos. Apa.
Sessió: No iniciada
