Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Experts preveuen un gir a l’extrema dreta de part dels homes joves el 29-N: «Ara cantar el ‘Cara al Sol’ és antisistema»

La ultradreta "monopolitza" el món digital a Europa, però hi ha "reaparició" de l'esquerra a Euskadi, França o Alemanya

ARTICLES - ZONA 2

El gir cap a l’extrema dreta dels joves apuntat per les enquestes des de fa anys es podria cristal·litzar a les urnes per primera vegada el 29-N. Vox ronda el 15% en intenció de vot entre els adults més joves tant a Catalunya com a Espanya, uns cinc punts per sobre de la mitjana. Politòlegs consultats per l’ACN coincideixen a dir que la tendència es dona, sobretot, entre els homes, i que la ultradreta ha sabut ocupar l’espai antisistema, tradicionalment popular entre els joves. «Ara cantar el ‘Cara al Sol’ és antisistema», afirma el director de l’ICPS, Oriol Bartomeus. Els experts diuen que els ‘ultres’ han «monopolitzat» el món digital a Europa fins ara, però que hi ha una «reaparició» de l’esquerra a llocs com Euskadi, França o Alemanya.

En una entrevista a l’ACN, Bartomeus explica que els joves continuen situant-se en una posició crítica amb el sistema, com abans, però aquest espai ara «el defensen i l’encarnen» els partits d’extrema dreta. Segons ell, en els últims anys, l’esquerra «no ha aconseguit articular un discurs antisistema alternatiu tan potent». A això se li suma un «replegament identitari i emocional» pel qual la ultradreta ofereix un «aixopluc» davant la sensació d’amenaça i d’abandonament dels electors, especialment els més joves.

Segons ell, en un sistema democràtic nascut originalment de l’antifranquisme, «cantar el ‘Cara al Sol’ i dir ‘Viva Franco’ és una cosa trencadora, superantisistema». I és per això, segueix, que anar «contra el discurs de ser una societat diversa» que impera en certs sectors i d’acceptació de la immigració és ara trencador i atraient pels joves.

El professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Roger Soler-i-Martí, també en una conversa amb l’ACN, secunda les paraules del director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i afegeix que els joves sempre han tendit a votar més els partits «als extrems ideològics». A més, apunta que les noves generacions també miren amb millors ulls «aquelles ofertes polítiques noves».

«Trencament evident» ideològic entre nois i noies

Tots dos, però, deixen clar que hi ha una bretxa de gènere ideològica entre els joves que no s’havia observat abans. «Fins fa 10 o 20 anys, el gènere no era un factor que influïa en el vot», diu Bartomeus, que constata un «trencament evident». Soler-i-Martí també ho confirma, assenyalant que passa arreu del món. «Aquests partits no han pogut travessar el vot de les dones, tenen més dificultats», subratlla.

De fet, en l’enquesta preelectoral del CIS abans de les generals del 2023 –encara no hi ha dades desglossades per la mateixa enquesta pre-29-N–, la intenció de vot de Vox entre els homes de 18 a 24 anys era del 20%, i entre les dones de la mateixa edat, del 6%. En una mostra molt més petita, l’últim baròmetre del CEO, tres anys després, no mostra aquesta bretxa de manera significativa.

Similituds i diferències entre Vox i Aliança

En qualsevol cas i deixant de banda el gènere, entre l’electorat jove català, la tendència a l’extrema dreta queda palesa a l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, especialment pel que fa a Vox. La intenció de vot del partit comandat per Ignacio Garriga a unes eleccions al Parlament és del 6,3%, però entre els electors de 18 a 24 anys, les expectatives pràcticament es dupliquen (10,7%), una tendència similar a la de les persones entre 25 i 34 anys. Pel que fa a Aliança, els joves se situen a la mitjana, al voltant d’un 10%, i és la franja d’entre 35 i 49 anys on el partit de Sílvia Orriols és més fort.

Bartomeus opina que les dues formacions comparteixen un espai, però que a banda del sentiment de pertinença català o espanyol –malgrat que hi ha una «frontera» d’Aliança amb Vox que, per exemple, no és catalanoparlant–, l’edat dels simpatitzants de Sílvia Orriols és més alta. Per ell, això es deu al fet que són «abandonats pel procés», que no eren polititzats, però es van sumar al camí cap a la independència i ara «la lògica de la xenofòbia» els ha fet tenir un nou objectiu. Ja tenen, doncs, una trajectòria i no són els votants més joves, cosa que Soler-i-Martí confirma explicant que Aliança «beu molt d’un vot de Junts, que és la tradició de Convergència», amb un perfil d’electors més grans.

Un de cada cinc joves, disposats a fer costat a la ultradreta

En conjunt, sumant les dues forces, un de cada cinc votants d’entre 18 i 24 anys donarien suport a l’extrema dreta al Parlament, quatre punts per sobre de la mitjana. Pel que fa als partits més escurats a l’esquerra, la CUP i els Comuns, registren un 4,8% d’intenció de vot al Parlament sumat entre els joves en uns comicis al Parlament, sensiblement per sota del 7,8% del conjunt de l’electorat.

Segons la mateixa enquesta, les expectatives electorals de Vox a les eleccions generals entre l’electorat català també són superiors en la franja d’edat més jove (13,9%) en comparació amb la resta (8,2%).

La tendència al conjunt d’Espanya és similar. El baròmetre del CIS d’octubre dona una intenció de vot de l’11,6% a Vox entre el conjunt dels votants, però entre els joves de 18 a 24 anys la xifra creix fins al 15,6%. L’esquerra a escala estatal més enllà del PSOE, és a dir, Podem i Sumar –el nom que encara figura a l’enquesta– té una intenció de vot del 6,7% en conjunt, i només creix lleugerament entre els joves fins al 7,4%. Alhora, socialistes i populars també reben menys suport entre els joves que entre la resta de votants.

El matís a les dades que hi posa el professor Soler-i-Martí és que «la joventut és extremadament diversa» i no ha virat en bloc cap a l’extrema dreta. Així, el fet que normalment mirin les opcions més allunyades del centre i que apostin per opcions noves «podria ajudar a explicar diferències entre països».

La meitat dels joves bascos, simpatitzants d’EH Bildu, amb Vox testimonial

D’aquesta manera, la tendència entre els electors més joves de Catalunya o el conjunt d’Espanya és diametralment oposada en alguns territoris, i en lloc de virar a la ultradreta, tendeixen a l’esquerra. És el cas d’Euskadi, on segons el CIS postelectoral després dels comicis al territori l’abril del 2024, pràcticament la meitat de joves de 18 a 24 anys va donar suport a EH Bildu, vint punts per sobre de la mitjana –en la següent franja d’edat, de 25 a 34 anys, la tendència és la mateixa, si bé no tan pronunciada. Vox també supera les expectatives mitjanes entre els més joves, duplicant resultats, però amb proporcions ínfimes –de l’1,6% del conjunt de votants, al 3,8% entre els nous votants–.

Bartomeus s’explica aquest fenomen dient que, amb la fi d’ETA, EH Bildu s’ha pogut presentar com una «alternativa a l’establishment» que ara ja és «votable». Això, diu, ha fet que el PNB cada cop s’estigui quedant més amb les franges d’edat més avançades, mentre que «la gent jove s’està passant a Bildu, cosa que s’allarga fins al voltant dels 45 anys.

RN, de Le Pen, és vist com a part del sistema, cosa que aprofita Mélenchon

En alguns casos, la tendència no només és a l’esquerra, sinó a l’esquerra més radical, com és el cas de França. Un sondeig d’Ipsos sobre la primera volta de les pròximes eleccions presidencials publicat a diversos mitjans el mes de setembre donava projeccions de vot en sis escenaris depenent dels candidats que es presentin. La mitjana de les estimacions donaven una victòria folgada de la ultradretana Marine Le Pen, amb un 34% dels sufragis. Entre els joves, però, aquest suport es desplomava fins al 20,8%. En canvi, el principal candidat de l’esquerra alternativa, Jean-Luc Mélenchon, sumaria el 16% dels vots totals, però es dispararia al 43% entre les persones de 18 a 24 anys.

El director de l’ICPS diu que, en aquest cas, Reagrupament Nacional, liderat per Le Pen, ja té una trajectòria llarga –el pare de l’actual líder ja va disputar la segona volta de les presidencials el 2002 a Jacques Chirac–. I a més, apunta, «s’ha menjat la dreta», per tant, se’l veu com a part del sistema, ja que és la principal formació de dreta. En canvi, la França Insubmisa de Mélenchon és percebut com a més nou i té «un discurs absolutament abrandat, salvatge i radical, i això atrau els joves». Segons ell, França podria ser que anés «entre deu i quinze anys» per davant de Catalunya o Espanya, amb una, en paraules de Soler-i-Martí, «certa reaparició i regeneració de l’esquerra» que encara no s’ha desenvolupat aquí. La nova arrencada de les esquerres que també exemplifica amb protestes que s’han vist, per exemple, a França, pot portar «noves ofertes polítiques» que reactivin certs sectors desmobilitzats fins ara.

El domini de les xarxes socials de Die Linke, a Alemanya

D’altra banda, la nit de les últimes eleccions federals a Alemanya, el 23 de febrer del 2025, l’institut d’opinió pública Infratest dimap va publicar el perfil dels votants al programa Tagesschau, de la televisió pública. I la tendència és similar a la de França, ja que els postcomunistes Die Linke van assolir el 8,8% dels sufragis, però s’estima que una quarta part dels joves de 18 a 24 anys els van donar suport. En canvi, aquesta franja d’edat va donar un suport a la ultradreta de l’AfD calcat a la mitjana, un 21%.

Una de les claus per entendre l’ascens de Die Linke en els últims comicis –també en les regionals de Berlín, on van guanyar– va ser «l’esforç molt important per a digitalitzar la seva campanya amb un missatge molt clarament orientat als joves», explica Bartomeus. Bona part d’aquest creixement de suports es va donar les dues setmanes abans de la cita amb les urnes, una cosa que també es va donar al Brasil, en les últimes presidencials, on es va imposar Lula contra tot pronòstic. «Hi ha una esquerra que està començant a entendre quin és el terreny de joc», rebla el politòleg, en referència al món digital, dominat fins ara per l’extrema dreta. Una de les claus, creu, és no passar «desapercebut» a les xarxes, ja que «en el batibull de missatges, els únics que ens criden l’atenció són aquells que realment se’n van de la normalitat». Els altres no podran evitar desaparèixer immediatament, víctimes del ‘scroll’.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 9

ARTICLES - ZONA 10

ARTICLES - ZONA 11

LLEIDA

ARTICLES - ZONA 9 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 10 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 12