En l’edició del dia 9 de juliol de 2023 vaig comentar la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que havia tombat el recurs que els diputats europeus Puigdemont, Comin i Ponsatí havien interposat contra la decisió del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat a ran d’una ordre de detenció dictada pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Sr. Llarena.
No sé si recordeu ben bé de què anava la cosa. Ja en fa dos anys i mig i s’han anat dictant un bon nombre de resolucions sobre aquests assumptes. De fet, aquella era una de les primeres decisions judicials europees que afectaven el President de la Generalitat i dos dels consellers que exercien el càrrec l’1 d’octubre de 2017 i que, ben explicablement, van decidir sostreure’s de la justícia espanyola desprès d’aquell episodi. Encara ara em faig creus de per què molts responsables polítics van acceptar sotmetre’s voluntàriament a la repressió de l’Estat espanyol.
Perquè, tal com era esperable, l’Estat espanyol va obrir diligències penals contra aquells que van encapçalar el moviment independentista de 2017. Als que ja tenia engarjolats, els va jutjar i condemnar l’any 2019. Si em permeteu l’expressió, estava cantat. Als que havien pres la precaució d’anar-se’n a l’estranger, no els va poder ni jutjar ni condemnar.
Bèlgica i el Regne Unit, on s’havien refugiat els nostres representants, van impedir que les ordres de detenció del Sr. Llarena es fessin efectives. Però l’any 2019 es van presentar a les eleccions d’aquell any al Parlament Europeu i van sortir elegits amb un aval popular inqüestionable. Això els atorgava un estatus envejable: no només gaudien d’immunitat a Bèlgica i el Regne Unit sinó a tots els estats de la Unió Europea per on podien desplaçar-se sense problemes. Bé, no per tota la Unió. A l’Estat espanyol no hi podien entrar perquè no respectava aquella immunitat.
En aquest context, el Tribunal Suprem espanyol es va adreçar al Parlament Europeu per demanar-li que retirés la immunitat als tres representants catalans. I el Parlament Europeu, en una decisió de 9 de març de 2021, hi va accedir i els la va retirar. Contra aquesta resolució es va interposar el recurs que el Tribunal General de la Unió Europea va desestimar en data 5 de juliol de 2023. Per aquest motiu els tres diputats catalans van quedar exposats a una eventual detenció, com la que va afectar al Sr. Puigdemont a l’Alguer fa uns anys. Afortunadament cap estat de la Unió Europea ha fet cas de l’ordre del Sr. Llarena i els tres diputats han pogut seguir fent la seva vida amb normalitat.
Contra la sentència del Tribunal General, els diputats afectats van interposar recurs de cassació davant del tribunal superior, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que és el que ha dictat sentència aquesta setmana. Aquest Tribunal ha donat la raó als recurrents, ha revocat la sentència del Tribunal General i ha decidit que la resolució del Parlament Europeu que els va retirar la immunitat era contrària al dret de la Unió. I ho fa basant-se en l’aparent parcialitat del president de la Comissió a qui es va encarregar la decisió. És una decisió valenta i clara que posa al descobert l’evident parcialitat amb què va maniobrar la presidència del Parlament.
