El Barcelona va solucionar el derbi contra l’Espanyol en el RCDE Stadium amb dos gols en els quatre minuts finals d’Olmo (min.86) i Lewandowski (min.90) que van deixar en res la pressió dels blanc-i-blaus, que van acusar la seva falta d’encert i la lluentor de Joan Garcia en el dia que tornava a Cornellà.
El porter era la sensació del xoc pel seu passat en l’Espanyol, però no es va deixar hipnotitzar per les xiulades. Les seves actuacions el van convertir en el protagonista abans de les dianes. L’amfitrió va plantar clara i va posar la majoria d’ocasions, però no va tenir encert suficient i no va tancar el partit. El Barcelona, una vegada superada la pressió inicial dels blanc-i-blaus en el derbi, es va ensenyorir de la pilota. No obstant això, a penes va connectar amb les seves puntes i no va inquietar al porter Dmitrovic. La defensa periquita va estar atenta a les passades filtrades i va assecar la pólvora de Flick. Ferran Torres i Lamine van començar tímids. Raphinha i Rashford tampoc estaven endollats. Malgrat això, l’amfitrió tenia problemes per a atacar de manera controlada. Tots dos equips estaven espessos. La pressió per a Joan Garcia sota pals, fins al minut 20, arribava només des de la graderia, que li recordava el seu passat periquito i el seu fitxatge pel quadre blaugrana aquest estiu.
El guió va canviar quan Roberto Fernández va posar a prova la sang freda del porter, que va lluir els seus reflexos. El Barcelona es va llevar la son de les orelles i Lamine Yamal, en una de les primeres pilotes que va rebre en condicions, va ensenyar les dents amb una fuetada al segon pal. L’emoció es va concentrar en el tram final de la primera part i el protagonisme va tornar a ser per a Joan Garcia, aliè a les hostilitats de la graderia, amb xiulades i pancartes. El porter català, en el minut 39, va salvar de manera estratosfèrica amb la seva mà dreta el que semblava un gol cantat després d’una rematada de cap del lleidatà Pere Milla. El Barcelona, en la represa, semblava incrementar la seva vocació ofensiva. Koundé va forçar l’aparició de Dmitrovic en el 54, fins llavors molt còmode sota pals. La majoria d’ocasions, de totes maneres, continuaven sent per a l’Espanyol. Joan Garcia s’obstinava a fer mèrits per a centrar l’atenció i Dimitrovic també protagonitzava accions de mèrit. Flick va treure alhora a Pedri, Lewandowski i Olmo. També Fermín va accelerar. Olmo va fer un golàs i Robert va sentenciar.
També Dmitrovic volia acaparar els focus, evitant, en el 71, el 0-1 amb una estirada estel·lar davant una ocasió d’Eric García. En la següent acció, Pedri va reclamar penal en caure en l’àrea blanc-i-blava, però l’àrbitre no el va considerar. El partit estava obert en el RCDE Stadium.
