El Pla d’Almatà, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2006, és el conjunt andalusí més extens conservat a Catalunya. Situat a l’entrada nord de Balaguer, ocupa un altiplà que va ser l’origen de la ciutat durant l’època andalusina. Aquest indret va acollir, a partir del segle VIII, un campament militar àrab i berber que, amb el temps, es va transformar en una ciutat —una medina—, activa durant més de tres segles, fins a la conquesta cristiana del 1105. Avui, aquest jaciment arqueològic no només ens permet reconstruir el passat islàmic de la Noguera, sinó que ens explica els orígens de la seva capital, Balaguer.
Del 25 de juny al 7 de juliol d’enguany, s’hi ha desenvolupat el Curs d’Arqueologia Andalusina, emmarcat dins el Campus Arqueològic que organitza cada estiu la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Noguera. El projecte, finançat per la Generalitat de Catalunya i l’European Research Council, compta amb la direcció tècnica d’Helena Kirchner i Guillem Alcolea. Aquesta vegada ha reunit tretze estudiants dels graus d’Arqueologia i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat de Múrcia i la Universitat de Reading (Anglaterra).
Als matins, es du a terme l’excavació d’una casa iniciada l’any 2023, que forma part d’un projecte de recerca que ja fa sis campanyes que s’allarga. És gran —entre 150 i 180 m²— i complexa, perquè va ser dividida en dos espais. “Ara estem arribant als paviments més antics, associats a la construcció original de l’edifici”, explica Kirchner.
L’habitatge, com d’altres del jaciment, està construït amb tàpia sobre una base de pedres i compta amb elements singulars com latrines connectades a pous negres, que avui són mines d’informació per als arqueòlegs: “Hi trobem excrements, però fins i tot residus domèstics, com restes de menjar o objectes trencats que ens ajuden a reconstruir l’estil de vida que segueixen, que en aquest cas és determinat per la seva religió”. En aquest sentit, la doctora Kirchner apunta: “Vull relativitzar el valor de les coses”. El valor arqueològic, diu, sovint no depèn del luxe de la peça, sinó de la capacitat que té per aportar informació sobre els hàbits, la dieta o la vida domèstica d’aquella societat.
Enguany també s’han recollit mostres de terra intacta que seran analitzades per una especialista de la Universitat de Reading. Mitjançant tècniques de micromorfologia del sòl i flotació, es poden identificar fitòlits —residus microscòpics de plantes— que ajuden a reconstruir l’ús dels espais i les activitats agrícoles.
Malgrat que la feina de camp només ocupa unes set setmanes a l’any, la tasca dels arqueòlegs s’estén molt més enllà. “L’arqueologia és lenta. Excavar és només una part del procés, passem la major part del temps al laboratori, processant els resultats”, recorda Kirchner. Probablement caldran dos anys més per completar l’excavació de la casa actual.
El curs, però, és més que una campanya científica: és una oportunitat formativa per a estudiants amb perfils diversos. L’experiència també compta amb conferències, tallers i activitats de laboratori que es duen a terme a les tardes al Museu de la Noguera.
El Max és de Balaguer i està estudiant Arqueologia i Història a la UB. És la primera vegada que participa en les excavacions al Pla d’Almatà. “Poder viure aquesta experiència m’ha permès valorar més el patrimoni de la meva ciutat”, explica.
La Cassie ve de la Universitat de Reading i és la primera vegada que visita Catalunya. També s’estrena en el camp de l’arqueologia andalusina, que, segons diu, és una època poc estudiada al seu país. “Ha estat un gran aprenentatge i m’he sentit molt còmoda amb el grup, malgrat la diversitat que el caracteritza. M’encantaria repetir”, admet.
