El Consell d’Europa reclama a Espanya una “acció més decidida” per reforçar els mecanismes anticorrupció dins el govern central. És la principal conclusió de l’últim informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), un organisme del Consell d’Europa que supervisa el compliment de les normes anticorrupció per part dels seus estats membres. En el document, el GRECO conclou que Espanya ha d’intensificar els seus esforços per implementar les reformes previstes destinades a reforçar els mecanismes contra la corrupció dins l’executiu central, així com dins la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L’organisme també retreu a l’Estat la manca d’una implementació “satisfactòria” de les recomanacions fetes en l’informe del 2019.
“El GRECO conclou que Espanya no ha implementat satisfactòriament ni ha abordat de manera suficient cap de les dinou recomanacions recollides en l’Informe d’Avaluació de la Cinquena Ronda (publicat el 2019)”, afirma l’organisme en el document fet públic aquest divendres. En aquest sentit, el grup lamenta la “manca d’accions decidides i de resultats tangibles” en relació amb les recomanacions que feien referència a les funcions executives superiors del govern. “Si bé iniciatives com el Pla d’Acció per a la Democràcia, ja adoptat, i, particularment, l’avantprojecte de Llei de l’Administració Oberta, encara pendent d’adopció, proposen mesures, la seva implementació continua sense concretar-se”, indica el document. “El GRECO ha constatat que les autoritats espanyoles han d’intensificar els seus esforços per implementar les reformes previstes destinades a enfortir els mecanismes anticorrupció en relació amb les funcions executives superiors del govern central i amb els cossos de seguretat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”, apunta l’organisme amb seu a Estrasburg.
El grup també assenyala que els esforços per regular el ‘lobbying’ –la pressió d’empreses i organitzacions a les institucions– encara “no s’han materialitzat a la pràctica”. Entre les demandes plantejades a Espanya, el GRECO també reitera que l’obligació de publicar les agendes de les persones amb “funcions executives d’alt nivell” per tal de monitorar els contactes que estableixen amb grups de pressió i tercers que “busquen influir en la labor legislativa del govern” és una “qüestió pendent”.
