Masclista, feminista, racista, feixista, sobiranista, unionista, ecologista, capitalista, progressista, populista… En fi, la llista es podria allargar fins el final d’aquest ‘doncs això’, obligant al columnista a pidolar augment d’espai i de sou a l’editor. Vivim temps d’identitats úniques, alhora que líquides, patològicament intercanviables. Som donats a etiquetar com qui badalla. Però les etiquetes, com al súper, tenen preu. En aquest cas, el preu és social. ‘Quiero decirle a una mujer que está guapa sin que nadie me llame agresor’, lamenta José Coronado (Madrid, 66 anys). Resulta que l’actor té por per ell, pels fills i per com evoluciona la societat. Així les coses, ha aparegut un llibre providencial, “El ruido de una época” (Gatopardo ensayo) d’Ariana Harwicz (Buenos Aires, 46 anys) que no es talla quant a posar noms i cognoms, decibels i sordina al soroll ambiental. Són 169 pàgines amb espais en blanc per al lector i on aquesta argentina argent-viu assaja ressons de pamflet àcrata, vestigis d’art literària, fragments epistolars, en un dietari polemista que denota cabreig i detona goma 2 lliurepensadora. Si com diu l’austríac Stefan Zweig (1881-1942), ‘És una maledicció feliç que a un escriptor li toqui una època interessant’, escriure és l’única salvació possible, oi Ariana?
Sessió: No iniciada
