Dilluns que ve, dia 11, farà 36 anys que la històrica sala Europa, ja desapareguda, va acollir en lloor de multituds la presentació en societat d’‘Eterno desencanto’, primera novel·la de qui subscriu en tasca conjunta amb Xavi Marín, que va ser llançada com “el primer llibre ‘no cumbaià’ de Lleida”. El mestre de cerimònia va ser el periodista Jesús Bometón, que va pronunciar una xerrada distesa i plena de bon humor, abans de passar la paraula als seus autors.
Va ser un acte desenfadat, llunyà dels convencionalismes imperants, per això no va ser batejat amb la típica ampolla d’aigua pels oradors, sinó amb unes ‘rubias irresistibles con nombre de santo’ que trenquessin els esquemes. Els autors van iniciar aquesta aventura a quatre mans, a cop de màquina d’escriure i multitud de folis tacats, pensant en fer un guió per a una pel·lícula, com es delata a les primeres pàgines del llibre.
Al final van optar pel format novel·la. La història va començar just després de Reis, el dia 7 de gener de 1986 i es va perllongar fins a abril de 1987 ja que un cop realitzada en esborrany va ser qüestió de passar-la a net. ‘Eterno desencanto’ narra, a través de les seves 224 pàgines, la vida d’aventures i disbauxa de Serni que, juntament amb el seu amic de l’ànima Seve, no s’acostumen a ser adults ni a la rutina que això comporta.
La presentació va ser coronada amb un bolo de Rosas Rojas. Una altra nit màgica la de l’11 de novembre de 1988 amb ‘Eterno desencanto’… Oh yeah!
