Els polítics són com les mosques colloneres especialitzades a molestar i molestar per allà on van. Com si no tinguéssim durant tot l’any sessions d’avorriment cada dia amb les mentides de tots ells que a sobre ni ens deixen la festa en pau. Quan apareix un polític tots perden el cul.
No hi ha ni més ni menys creïble en aquesta societat que un polític i això ho sabem tots per experiència. Ara segueixen campejant de gust divulgant les seves mentides als quatre vents de cara a les eleccions europees. Quina pena arribar a aquests extrems però mentre sobrevol l’odi al seu entorn i segueixin tenint pagues vitalícies alhora que els ‘currantes’ viuen com poden, que no em vinguin parlant de democràcia. Quan sàpiguen donar a la tecla amb la sanitat, l’educació i la cultura, llavors potser els podem fer una mica de cas.
Maleïda sigui la sort que ens ha tocat amb aquest sistema basat en les mentides. Després de les noves i avorrides votacions tornarem a entonar la cèlebre cançó de Julio Iglesias, ‘La vida sigue igual’, segurament que afegint-li allò de ‘peor’, ja que en vista de com va evolucionant aquesta bruta societat, anem de mal en pitjor i enrere com els crancs, frases fetes que estan en boca de molts.
Aquest ‘decensís’ que vaig reflectir a la meva primera novel·la, fruit de la ràbia ocasionada per aquesta rígida moral que ens van inculcar de petits, s’ha fet extensible de la religió a la política i a tota una societat plena de mentides. ‘Eterno desencanto’… Oh yeah!
