En aquest Estat on vivim hi ha un anomenat poder legislatiu que s’encarrega d’elaborar unes lleis a les quals s’ha de sotmetre la ciutadania. Hi ha un altre poder, l’anomenat judicial, que s’encarrega de fer complir aquestes lleis. Però en aquest Estat on vivim tot es confon per interessos i per ideologies i qui de veritat s’acaba confonent és el ciutadà, que quan va a votar, si reflexiona amb seriositat i oblidant-se de les xarxes socials –sens dubte, un càncer–, ja no sap què vota i a qui vota i li agafen ganes de enviar-ho tot i a tots i totes a cagar a la via. Exemples. Si el Congrés –la representació dels ciutadans fruit de les urnes, pesi a qui pesi– aprova una llei d’amnistia –pesi a qui pesi–, per quins set sous hi ha jutges que no fan la seva feina i es neguen a aplicar-la perquè no els hi agrada? Si la llei no s’aplica i un dels potencials amnistiats no pot trepitjar territori català, llavors, per quins set sous la policia no fa la seva feina i no és detingut si el té al davant fent un parlament? Si hi ha una llei que permet l’eutanàsia –pesi a qui pesi–, per què es posa pel mig una magistrada i la nega a una jove (major d’edat) que l’havia demanat i complia tots els requisits? Els exemples esperpèntics sens dubte continuaran, davant l’estupor creixent d’uns ciutadans que acabaran dimitint de la política i que sembla que és el que volen aquests anomenats poders.
Sessió: No iniciada
