Amb 33 anys ha acabat en 57a posició dels 92 nous notaris a Catalunya, dels quals un 55,4% són dones. Vol posar en valor la figura de la família. “L’opositor ha de sentir-se afortuntat de la seva família, ja que poca gent pot ser mantinguda durant un llarg temps”, destaca al diari.
Primer de tot… Què el va dur a voler ser notari?
Bé, jo vinc d’una família on el meu pare és registrador de la propietat. La seva feina és una que treballa molt de prop amb la dels notaris. Un cop vaig començar la carrera de Dret, em vaig adonar que aquest àmbit era el que més m’agradava i al qual em volia dedicar un cop entrés al mercat laboral.
I què és el que el va motivar tant?
El dinamisme. Estàs constantment en contacte amb les famílies, ja que estàs en els seus moments més importants de la vida. A la vegada, la varietat de casos que un notari ha de tractar fa que cada dia sigui diferent. I, no mentiré, l’estabilitat que aquesta feina et genera un cop has aprovat les oposicions.
Vostè les va aprovar a la primera?
No. Diria que és la tercera vegada que em presento a unes oposicions amb opcions d’aprovar. Les dues primeres van ser el 2021 a Madrid, tant per notari com per també gestor de la propietat. Va haver-hi una quarta, però aquella va ser de prova per veure com eren els jutjats.
Quants anys va estar preparant-les i com es va organitzar durant aquest temps?
10 anys. I els opositors vivim tres fases: la d’adaptació que és la més difícil on has de canviar els teus hàbits, la de “convivència” i la final que són uns quatre anys en què ja comproves el nivell al qual estàs. La primera serien uns dos anys, més o menys.
Ha canviat la seva vida, sobretot socialment?
Sí. No tothom està preparat per fer-les. Són 10–12 hores diàries d’estudi i perds el contacte amb alguns dels teus amics, perquè vas a un ritme diferent del seu, tot i que també en fas de nous en el procés. Les oposicions m’han fet una persona més madura. Ara tinc més constància i disciplina. Abans no em veia capaç de fer-les.
I com va “canviar el xip”?
Gràcies a la meva preparadora: Clàudia Manchini. És gràcies a ella que he aconseguit aprovar i ser qui soc actualment. Jo mai havia destacat per l’estudi, però ella em va motivar i em va ensenyar els mètodes per poder assolir els meus objectius.
Dels 92 nous notaris, Catalunya només en té 10 i vostè és l’únic representant de Lleida. A què s’atribueixen aquests números?
Diria que a la tradició. Catalunya sempre hi ha hagut un sector privat fort d’advocats; no hi ha la tradició opositora com la que hi ha a Andalusia, Madrid o Aragó. A Catalunya, en general, oposita menys gent.
Un cop finalitzades, com valora la seva dificultat?
Són de les més difícils, és cert. No sabria catalogar en quina posició, però la part final dels exàmens era molt exigent. És impossible fer-la bé, si no entens i domines el temari que has estudiat. Per això defenso les oposicions: no només estudies, sinó que acabes tenint un coneixement en dret amplíssim.