Sovint la veig passejant sola pel Pont de Suert. Sembla que vagi sense rumb però sempre va a algun lloc. Si ens trobem sempre tenim converses aleatòries que acaben amb alguna ensenyança imprevista. La Begoña és una d’aquestes persones que no coneixes però amb les que tens diàlegs interessants. Reivindico els estranys i les converses ocasionals, on fins i tot hi cap alguna inesperada confessió. Un dels exemples més sublim d’aquest tipus d’encontres el va filmar el director David Lean el 1945. Breu encontre, la pel.lícula inspirada en una obra de Noël Coward, explica la història de dos estranys que es coneixen de forma casual en una andana de tren i que viuen una de les històries d’amor més belles del cinema. Alfred Hitchcock va filmar el 1951 una altra història d’estranys, però més sinistra, Estranys en un tren, basada en el llibre de Patricia Highsmith, on els protagonistes es coneixen al tren i s’alien per intercanviar-se dos crims. De vegades la complicitat de dos estranys, tot i ser breu, pot arribar a ser més intensa que qualsevol altra relació. Com diu un poema de W.B. Yeats penjat en una paret de la llibreria Shakespeare and Company de París: “No siguis hostil amb els estranys, poden ser àngels disfressats”.
Sessió: No iniciada
