En els últims temps les sèries espanyoles estan aconseguint molts adeptes pels que abans que sortir de marxa a gastar una pasta que cada vegada escasseja més s’apoltrona al sofà de la seva llar enganxats per la petita pantalla. Els inoblidables Aviador Dro cantaven allò de “la televisión es nutritiva” quan amb prou feines hi havia dos canals: la VHF i la UHF, el que ara seria La 1 i La 2. Cap a la mitjanit sonava l’himne i tots a dormir… o a d’altres menesters.
Amb el pas dels anys, la creació de televisions per avorrir i altres plataformes ha propiciat una oferta per triar que també incita a passar més hores absorbit per la ‘caixa tonta’. Així, l’individu s’inutilitza, té la ment segrestada i la voluntat passiva. “Tumbado en el sofá viendo televisión, la voluntad pasiva hace rutina en mí, tumbado en el sofá”, canta Rosendo. En aquesta tessitura se segueixen els episodis d’aquelles aventures de ficció fetes a casa però que claudiquen en aspectes bàsics com la música.
També passa amb el cinema d’aquí i amb molts reportatges que, com en els casos anteriors, llangueixen en la seva matèria primera. Si lloem les riqueses que ens brinda la porció de geografia que ens ha tocat compartir, quin carall fan il·lustrant les sèries, pel·lícules o reportatges d’aquí amb música d’importació ‘guiri’. Sembla com si no es cregués a la nostra pròpia identitat. Afortunadament la música que es fa per aquestes llars és d’alta qualitat, encara que no se li faci el cas que mereix, perquè si el flamenc hagués nascut al Japó, seria més que el blues ianqui, però aquí molts es decanten per altres horterades en forma de sevillanes.
I parlant de propostes musicals més contemporànies, tenim grups i solistes de sobrada solvència. Per això no estaria de més que s’oferís també allò d’aquí amb la música d’aquí per degustar els nostres productes autòctons d’aquí al màxim encara que sigui estirat al sofa amb la volutat passiva… Oh yeah!