El guionista, dramaturg i novel·lista Pere Anglas va presentar a Lleida el llibre ‘El sastre de Barcelona’ (Columna), obra guanyadora del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica i en què proposa un viatge, entre Cuba i Barcelona, al segle XIX. “Aquesta època no l’havia tocat mai, però sempre m’ha fascinat la figura de l’indià, aquest personatge que s’aventura a les Antilles i torna després amb diners i influència”, explica l’autor.
Ho ha fet, però, “amb ganes de sacsejar i demostrar que sense la seva convivència amb el sistema econòmic colonial basat exclusivament en l’explotació de mà d’obra esclava, no haurien enriquit”, així que es va endinsar en un procés de recerca que s’ha basat sobretot en Martín Rodrigo y Alharilla, “l’historiador que més estudiada té aquesta època”. Una circumstància, l’esclavitud, el racisme que malauradament no ha millorat gaire, ja que “estem vivint l’època amb més esclaus de la història; encara hi ha molta manca de llibertat”, assegura i remarca que prop de la meitat són dones, amb matrimonis forçats i explotació sexual”.
El llibre arrenca a Cuba, l’any 1852, en plena epidèmia de còlera i en època preindependència, però es trasllada juntament amb el seu protagonista, l’exesclau Luis Massó –“un personatge polièdric”– i la família d’Antonio López, amb qui vivia, a Barcelona on es desenvolupa la història durant dues dècades, des del 1868 amb la Gloriosa i el destronament d’Isabel II fins a l’exposició universal del 1889. Pel que fa a futurs projectes, Pere Anglas diu que “ja tinc una altra novel·la planificada i tinc una obra de teatre que fa anys que vull fer, i que té 20 personatges”.
