El futbol d’elit cada cop és més un negoci que un esport. El circ es va fent gran gràcies a uns dirigents que només miren per la rendibilitat de les grans competicions i sense importar-los res més, per molt que ho vulguin disfressar. Cada cop hi ha més partits amb equips d’elit –clubs i seleccions–, la qual cosa és un perjudici perquè els principals protagonistes, els jugadors, en pateixen les conseqüències en forma de lesions i en alguns casos d’estrès. Dins de mig any se celebra la competició més important del planeta, el Mundial, que s’ha ampliat fins a 48 equips i l’organització del qual recau en tres països: els EUA, Canadà i Mèxic. Com aperitiu, el sorteig de la setmana passada va ser una vergonya, amb el president nord-americà com a centre d’atenció i que va rebre un premi –de la pau!– que es van treure de la màniga els llepaculs dirigents del futbol mundial. Fent gala altre cop de la seva hipocresia, van decidir que el partit previst a Seattle per al 26 de juny sigui dedicat a l’Orgull en favor del col·lectiu LGTBIQ+ i en això ha estat treballant durant fa temps aquesta ciutat amfitriona. Doncs bé, sembla que l’atzar s’ha aliat amb l’esperpent i el partit que el sorteig ha decidit que es jugui aquell dia l’han de disputar les seleccions de dos països el compromís dels quals amb els drets d’aquest col·lectiu és per tots ben conegut: Egipte i Iran, que ja han posat el crit al cel. La tragicomèdia continua i estarem ben distrets.
Sessió: No iniciada
