Especialistes en epidemiologia de vuit grups de recerca i agències de salut pública de Catalunya, Navarra i Madrid han criticat que alguns professionals i societats científiques recomanin als seus pacients vacunes addicionals sense finançament públic.
“D’aquesta manera, es precipita el debat social, es trenca la unitat d’acció de sistema sanitari, explicitat en el calendari de vacunacions, i es transmeten missatges confusos a la població”, han argumentat en un article publicat conjuntament en la Gaceta Sanitaria, la revista científica i òrgan d’expressió de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS).
L’article està signat per sis reconeguts especialistes en epidemiologia: Pere Godoy, Jesús Castilla, Jenaro Astray, José Tuells, Irene Barrabeig i Àngela Domínguez.
Tots ells col·laboren amb grups de recerca i agències de salut pública com són el Grup de Vacunes de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Agència de Salut Pública de Catalunya, Institut de Salut Pública de Navarra, Direcció General de Salut Pública de la Comunitat de Madrid, Càtedra Balmis de Vacunologia de la Universitat d’Alacant i el Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona.
En aquest article s’aborda “La malaltia meningocòccica i les vacunes: algunes respostes i encara moltes preguntes”, en el qual s’indica que la vacuna MenB-4C “no compliria els criteris per a la seva introducció en el calendari oficial de vacunacions” d’Espanya, on s’ha estimat que la proporció de soques susceptibles de ser lisadas per anticossos vacunals és del 68,7%.
A més, aquesta vacuna presenta “reaccions adverses, incloses convulsions febrils”, tot i que aconsegueix una resposta immunitària adequada a el mes de la vacunació en un percentatge que oscil·la entre el 63% i el 88% dels vacunats.
Els sis signants de l’article han recordat que el Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut ha introduït algunes de les vacunes contra la malaltia meningocòccica invasiva (EMI) en el calendari oficial de vacunacions mentre ha reservat altres per situacions d’alt risc.
“Aquestes decisions s’han establert basant-se en l’estudi de la situació epidemiològica a Espanya, l’evidència científica sobre l’eficàcia demostrada i l’impacte previsible de cada vacuna”, s’indica en l’article.
Els experts han jutjat que mentre en els països més avançats d’Europa les recomanacions consensuades, aprovades i finançades per l’administració sanitària són secundades per la immensa majoria dels professionals, “a Espanya algunes societats científiques i professionals recomanen als seus pacients vacunes addicionals sense finançament públic”.
“Els professionals i les societats científiques, fonamentalment quan hi ha controvèrsia, haurien de donar suport i traslladar a la pràctica assistencial les decisions de les autoritats sanitàries, i evitar contradiccions entre la pràctica clínica i la de salut pública que deteriorin el crèdit que tenen les vacunes en la nostra població”, han remarcat.
La EMI és endèmica en tots els països del món i es presenta en forma de casos molt esporàdics (hiperesporádicos), esporàdics o brots.
A Espanya hi ha hagut una disminució des dels 1.625 casos a la temporada 1999-2000 fins als 248 casos a la temporada 2013-2014, sent aquests valors els mínims de la sèrie històrica.
Des de llavors, s’ha observat un lleuger increment i en la temporada 2017-2018, quan es van notificar 372 casos, un augment que s’ha produït sobretot en persones majors de 65 anys i en joves de 15 a 19 anys, en els serogrups W i Y.
El meningococ es classifica segons els seus antígens en dotze serogrups, dels quals A, B, C, W i Y són els causants de pràcticament el 100% dels casos.
La malaltia es transmet de persona a persona a través de gotes respiratòries, i requereix un contacte estret i perllongat amb persones asimptomàtiques o malaltes que porten el meningococ a la nasofaringe.
Un petit percentatge d’infectats desenvolupa una EMI, les formes més freqüents de presentació són la meningitis i la sèpsia.
La malaltia meningocòccica invasiva té una mortalitat del 10% al 15% i pot deixar seqüeles com sordesa, amputacions i trastorns del desenvolupament fins al 20% de les persones afectades.
