El Banc d’Espanya va publicar ahir el seu informe anual, en el qual analitza la resiliència de l’economia espanyola i els reptes encara pendents, com la sostenibilitat d’un sistema de pensions que suposa “una de les partides de despesa” estructural més rellevants” i mostra una tendència a l’alça, amb un 20% de la població actual que supera els 65 anys.
La despesa en pensions el 2023 va assolir el 13,1% del PIB i s’espera “un increment substancial” tenint en compte l’evolució demogràfica, amb un augment notable de les persones de més edat.
L’informe recorda que el 2025 està prevista l’avaluació de la clàusula de salvaguarda introduïda a la reforma del sistema de pensions, que estipula que si la projecció de la despesa mitjana neta en pensions en el període 2022-2050 es desvia del 13,3 % del PIB, el Govern haurà d’identificar un conjunt de mesures per corregir-ho.
El director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, va apuntar que, d’acord amb les previsions de l’INE, el 2053 hi hauria 12,3 milions de persones en edat de treballar nascudes fora d’Espanya i 18,8 nascudes a Espanya.
“En particular, perquè la taxa de dependència a Espanya es mantingués constant al llarg dels propers 30 anys, la mida del col·lectiu nascut a l’estranger en edat de treballar hauria de ser tres vegades més gran que la contemplada per l’INE a les seves projeccions de població més recents”, apunten.
Segons el BdE, si la natalitat espanyola segueix en els nivells baixos actuals, el 2053 caldrien en total 37 milions de persones d’entre 16 i 65 anys nascudes fora. És a dir, que si la previsió és que n’hi haurà 12,3 milions, caldrien uns 24,6 milions d’immigrants més en edat de treballar.
Aquesta xifra de 24,6 milions no implica la xifra d’immigrants que haurien d’arribar, sinó en quant ha d’augmentar l’estoc de treballadors estrangers.
Tot i la “intensitat” en els fluxos migratoris, creu que no serà suficient per resoldre el problema, tenint en compte el perfil dels immigrants (el 80% no té estudis universitaris) i les necessitats de les empreses, amb una economia en transformació verda i tecnològica, un desajust que també s’aprecia en treballadors nascuts a Espanya.
Incrementar la cotització faria perdre 50.000 feines
L’informe calcula que pujar un punt percentual el tipus efectiu mitjà de les cotitzacions socials per finançar el sistema de pensions generaria una caiguda del 0,25% en el nombre d’ocupats al cap de quatre anys, cosa que equival a més de 50.000 llocs de treball.
Un retard d’un any a l’edat de jubilació estaria associat a una reducció de les pensions d’entre 0,3 i 0,5 punts.
Més diners de l’IRPF en no ajustar-lo a l’IPC
El Banc d’Espanya calcula que els contribuents van pagar 11.000 milions d’euros d’IRPF més del que els hauria correspost entre 2019 i 2023 si la tarifa de l’impost s’hagués ajustat a la inflació. En termes teòrics, un augment de renda de les llars de l’1% donaria lloc a un augment de la recaptació de l’1,85%.
