La confiança és una de les bases més sòlides sobre la qual es consoliden les relacions socials i professionals, a més de ser un indicador molt fiable de la bona o mala salut de la qual gaudeixen les connexions entre les persones. En aquest context, Ipsos, amb el seu Global Trustworthiness Index 2023, ha volgut conèixer més de prop quina confiança els genera a la població uns certs professionals amb els qui han de bregar en el seu dia a dia.
Com a conclusió general, podria dir-se que tant els nivells de confiança com de desconfiança en diferents sectors professionals es mantenen estables des de 2019, i és que els nivells de desconfiança que algunes professions arrosseguen ja tindrien poc marge de creixement. Aquest és el cas de la política, un sector que sempre ha estat molt poc fiable en la gran majoria de països del món. De mitjana, el 60% de la ciutadania mundial afirma no confiar en les persones que formen part de la política, sent els professionals que més desconfiança produeixen.
En segon lloc, els i les ministres i gabinets dels diferents governs també són vists amb cautela a l’hora de confiar en ells. De mitjana, un 53% de la població mundial assenyala que no confia en les persones que formen part del seu govern. D’altra banda, les persones que treballen en publicitat tanquen el top 3 de professions menys de confiança, ja que un 43% de mitjana indica que no confia en els professionals d’aquesta indústria.
Pel seu costat, a Espanya es registren algunes variacions respecte a la mitjana mundial, no en el primer i el segon lloc, on la classe política continua liderant la desconfiança, amb un 72%, i ministres amb un 62%. Aquesta xifra converteix a Espanya en un dels països del món que menys es fia dels seus polítics i polítiques, i el quart d’Europa per darrere de Polònia (75%), Romania (74%) i Hongria (73%).
En el tercer lloc, trobem a la gent que forma part d’ordes religiosos, on un 61% declara que no són de fiar, sent aquest el segon percentatge més alt d’Europa després de Polònia (63%). Amb la mateixa dada (61%), la ciutadania espanyola creu que les persones que treballen en la banca no generen confiança, una xifra que en aquesta ocasió situa a Espanya com el país del món que més desconfiança té en aquest sector.
Les persones que es dediquen a la ciència i medicina, les que més confiança generen
Una vegada més en l’àmbit mundial, els metges i les metgesses són els que més confiança transmeten. De mitjana, un 58% així ho afirma, mantenint el mateix percentatge que l’any passat, però baixant 6 punts des de 2021 i la fi de la pandèmia. De la mateixa forma, es podria dir que també els científics i científiques tenen un nivell similar de confiança als ulls de la ciutadania, ja que un 57% afirma que confia en aquesta mena de professionals, mantenint també la mateixa xifra que en 2022. En tercera posició es quedaria, amb un 52% de mitjana, el personal docent.
A Espanya existeix una fotografia molt semblant, però amb lleugeres variacions. Respecte a l’any passat, els metges i les metgesses perden el primer lloc, baixant dos punts, i quedant-se en segona posició amb un 68% de persones que afirmen confiar en aquests professionals. No obstant això, juntament amb els Països Baixos, en l’àmbit europeu, la gent d’Espanya és qui més confia en el treball que fan.
La primera posició en aquest 2023 la hi arrabassen els científics i científiques, que lideren la classificació de confiança amb un 71%, un punt més que l’any passat. Una xifra que situa a Espanya com el país europeu amb major percepció de confiança cap a aquest perfil professional. D’altra banda, en tercer lloc, es queda el personal docent amb un 61%.
L’índex Global sobre confiança Institucional que publica Ipsos mostra, per al cas d’Espanya, una cronificació de la desconfiança en la política en general i en el govern en particular. Portem anys instal·lats en aquest recel permanent cap a aquestes institucions amb independència del color polític del partit en el Govern. És un efecte més de l’elevada i creixent polarització política que caracteritza a les democràcies liberals en els últims temps i que s’accentua més en els moments de crisis. I ara estem en una poli crisis aguda: econòmica, política i social.
En el cas concret d’Espanya, a diferència de altres països, destaca la nostra majoritària desconfiança en altres dues institucions: l’església i els bancs. Ni l’una ni els altres semblen haver respost adequadament a les demandes de la ciutadania en els moments més aguts de les diferents crisis. La Gran Recessió, la pandèmia, la inflació…
La reacció, l’acció i les respostes ofertes per científics, metges i professors en aquests temps de tanta incertesa sí que han aconseguit transmetre confiança a la majoria dels espanyols convertint-se en una cosa habitual i en un sentiment arrelat“.
