“Arde la calle al sol de poniente…”. Aquests dies de sufocació, salnitre i suor em ve al cap un dels temes que, per a mi, segueix sent la cançó de l’estiu. ‘Escuela de calor’ és una genialitat de Radio Futura, inclòs al seu segon àlbum d’estudi, ‘La ley del desierto, la ley del mar’.
Aquest tema va suposar la culminació del gir artístic de la banda que havia començat a les albors dels vuitanta amb ‘La estatua del jardín botánico’. De forma gairebé correlativa va aparèixer ‘Un africano por la Gran Vía’ i, a partir d’aquí ‘La negra flor’, ‘Veneno en la piel’ i una sèrie d’èxits que van fer immortals els saragossans.
“Con ‘Escuela de calor’ quería meter el castellano en una rítmica afroamericana. En esa época tocábamos con pulsión casi punky, pero queríamos que tuviese una subdivisión funk. Y entre el punk y el funk queríamos que el castellano se expresase con libertad”, explica Santiago Auserón, un músic genial on n’hi hagi.
El videoclip promocional va tenir la seva engruna ja que es desenvolupa en un ambient fosc en què els membres del grup, elegantment disfressats de personal d’una discoteca, espera que arribin clientes desprevingudes a aquesta ‘Escuela de calor’, amb avieses intencions. “En las piscinas privadas las chicas desnudan sus cuerpos al sol”, resa aquesta lletra perfecta per a l’època estival.
Serveixi aquest reconeixement per estendre una felicitació a Santiago Auserón que avui fa 70 ‘takos’ des de la seva ‘Escuela de calor’… Oh yeah!
