Alumnes de cicle mitjà i superior de l’escola de Sant Esteve d’Alàs, que forma part de la ZER Urgellet, han pogut aprofundir coneixements sobre la importància que tenia l’explotació de fusta a l’Alt Urgell per a la construcció naval durant la segona meitat del segle XVIII. Tot plegat ho han fet amb l’estudi d’un document que conté un inventari dels boscos del Pirineu, el qual forma part del Diccionario Naval del Marquès de la Victòria, una de les obres més importants al món per a l’anàlisi de la construcció naval de l’Armada. D’aquesta manera, els escolars han pogut experimentar com és la feina dels arxivers, mitjançant un taller immersiu organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell que s’estendrà a més centres educatius de la comarca.
Els alumnes han fet una anàlisi del document i el seu context històric. També han pogut manipular diversos elements, com ara mostres de troncs de roure, faig i pi, per comprendre perquè s’utilitzava una fusta determinada en la construcció de diverses peces d’un vaixell. D’aquesta manera, s’han endinsat en els fonaments de l’enginyeria naval, tot observant maquetes d’embarcacions de vela, i han pogut comprendre millor la importància de l’ofici dels raiers.
El director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez, ha explicat que el taller té com a objectiu “posar en contacte els nens amb el medi” i que l’activitat els agrada perquè els alumnes poden “desxifrar” paraules i conceptes vinculats a l’enginyeria naval. Tot plegat suposa, segons Quílez, obrir “una finestra al passat”.
L’original del document que conté l’inventari està custodiat al Museu Marítim de l’Armada de Madrid i es va elaborar amb l’objectiu de disposar d’un estudi detallat dels recursos forestals. Aquesta informació va acompanyada d’un mapa topogràfic del Pirineu on s’identifiquen boscos, poblacions i cursos fluvials, entre d’altres.
Tot plegat servia per planificar estratègies de transport fluvial de la fusta des del Pirineu fins al port dels Alfacs, on el material s’embarcava en vaixells per arribar al seu destí definitiu: les drassanes de Cartagena. En aquest punt es construïen les fragates, corbetes i navilis de l’Armada reial i d’aquesta manera es va contribuir a reconstruir una flota que va acabar sent de les més grans del segle XVIII.
