No se’m va fer estrany sentir paraules com flèquic o orsai en les retransmissions de Joaquim Maria Puyal. Havia sentit aquestes paraules al meu padrí. Avui fa 50 anys de la retransmissió del partit entre el Futbol Club Barcelona i la UD Las Palmas, la primera locució en català d’un partit de futbol després del franquisme. El pioner va ser Joaquim Maria Puyal. Vist des d’ara pot semblar poca cosa, però recuperar i construir un llenguatge periodístic esportiu en català ha estat una labor titànica. Actualment, moltes emissores fan les retransmissions en català dels diferents equips del Principat. Tenen un llenguatge consolidat, però quan va engegar Puyal calia començar de zero. El principal mèrit de l’equip de Puyal, amb l’assessorament del lingüista Jordi Mir, va ser construir un llenguatge genuí, un lèxic propi del català amb la recuperació de paraules que la gent gran, com el meu padrí, havien usat. A més de flèquic i orsai, mencionades al principi, ens hem retrobat amb termes com aut, gardela, cacau, hams (adaptació de hands, mans en anglès), refli (del referee anglès per citar l’àrbitre), barraca (porteria), picar (xutar)… Més enllà dels mots concrets, Puyal ha consagrat expressions no nova creació que han creat estil propi, com el famós “escapolir-se de l’escomesa”. El corpus terminològic que va iniciar Puyal en l’àmbit del futbol, ha anat creixent amb noves aportacions que enriqueixen el català. Tanmateix, temo que no gaudim de prou creativitat periodística per escapolir-nos de l’escomesa de les múltiples ofertes de retransmissions en castellà.
Sessió: No iniciada
